Publicitat
Publicitat

NOU PRESIDENT

Els Germans Musulmans s'autoproclamen vencedors de les presidencials

Mursi guanya les eleccions, però el pols per Egipte continua

El resultat de les presidencials a Egipte no ha frenat la lluita pel poder. La batalla pel control institucional entre Germans Musulmans i junta militar continua, ara des de la presidència i el poder legislatiu.

Amb pràcticament el 100% del vot escrutat, i d'acord amb els resultats oficiosos publicats pels mitjans de comunicació egipcis, Mohammed Mursi, el candidat dels Germans Musulmans, s'ha imposat en les presidencials egípcies per un estret marge a Ahmed Xafik, l'últim primer ministre de Mubàrak, considerat el candidat preferit per la junta militar. En concret, poc més de 900.000 vots, uns tres punts percentuals, separen els dos aspirants.

Diumenge a les quatre de la matinada Mursi va comparèixer davant els mitjans per proclamar la victòria. No obstant, la campanya del seu adversari encara no ha donat el braç a tòrcer. "Hem presenciat violacions de la llei massives per part de la campanya de Mursi i, d'acord amb els nostres números, el nostre candidat guanya per un 52%", va declarar ahir Ahmed Sarhan, el portaveu de campanya, que va recordar que la comissió electoral no anunciarà els resultats oficials fins dijous, un cop hagi estudiat les acusacions de frau que s'han creuat les dues campanyes.

Dotzenes de seguidors de Mursi es van aplegar ahir al migdia a la plaça Tahrir per celebrar la victòria electoral. No obstant això, la majoria dels militants i líders de l'organització islamista van reaccionar amb moderació, conscients que només han guanyat una batalla en la llarga guerra que lliuren amb l'exèrcit per aconseguir el control d'Egipte. La junta militar no els va deixar ni tan sols unes hores per assaborir l'èxit, ja que menys de dues hores després d'haver-se tancat les portes dels col·legis electorals va promulgar un annex a la declaració constitucional que amplia els poders de la junta militar.

La junta militar suma més poders

D'acord amb el document, la cúpula castrense no només recupera el poder legislatiu després de la dissolució del Parlament ordenada pel Tribunal Constitucional, sinó que es reserva la potestat de nomenar el ministre de Defensa i li atorga el dret de veto en qüestions de seguretat nacional i en el procés de redacció de la nova Constitució. Precisament, aquest últim punt és el més conflictiu del document. Tot i que no declara nul·la la nova assemblea constituent triada pel Parlament la setmana passada, es reserva el dret de designar-ne una altra si aquesta "s'enfronta a obstacles", una previsió ambigua que li concedeix un ampli marge de maniobra.

"Les últimes decisions de la junta militar constitueixen un cop d'estat. Les rebutgem, i si hi ha mobilitzacions populars al carrer per oposar-s'hi hi participarem", va declarar a l'ARA Waleed al-Haddad, un dels portaveus del Partit de la Llibertat i la Justícia, el braç electoral dels Germans Musulmans. Ahir al vespre el moviment del 6 d'abril ja va convocar una manifestació massiva per avui a Tahrir contra aquest annex constitucional.

Poc després de saber el veredicte del Tribunal Constitucional, els Germans Musulmans van reaccionar amb mesura, perquè interpretaven que només calia dissoldre un terç de la cambra baixa, i no tot el Parlament. L'annex constitucional ha estat la confirmació que realment han perdut el poder legislatiu. Si Mursi és investit president l'1 de juliol, tindrà la capacitat de convocar noves eleccions parlamentàries. No obstant, els islamistes són conscients que la seva popularitat ha caigut en picat durant els últims mesos i que no podran repetir l'aclaparador triomf de l'hivern.

Més continguts de