Publicitat
Publicitat

Obama invoca el canvi democràtic a Cuba

El president nord-americà demana des de l’Havana “enterrar els vestigis de la Guerra Freda”

“Sóc aquí per enterrar els últims vestigis de la Guerra Freda”. Així va definir el president nord-americà, Barack Obama, l’objectiu de la seva visita a l’illa, en un discurs històric al Gran Teatro de La Habana que tancava tres intensos dies a la capital cubana. El teatre porta el nom d’Alicia Alonso, la ballarina cubana més reconeguda, que ara té 96 anys i que va emigrar als EUA durant els anys 30 i 40 per després tornar a l’illa, on va encapçalar el Ballet Nacional de Cuba. Alonso va seguir des de la llotja les paraules del president nord-americà -algunes en castellà- dirigides al poble cubà i que es van transmetre en directe per la televisió i ràdio cubanes.

“El futur de Cuba ha d’estar en mans del poble cubà”, va proclamar el dirigent nord-americà, en un discurs que va apostar clarament pel canvi polític i econòmic a l’illa.

Obama va admetre que “el bloqueig no té sentit” al segle XXI, perquè només afecta el poble i, per això, va tornar a demanar al Congrés el seu aixecament, un dels moments que més aplaudiments va provocar en un públic format per la societat civil cubana al pati de butaques i presidit pel govern i un joiós president Raúl Castro des de la tribuna.

Tanmateix, Obama ho va matisar: “Tot i que s’aixequi l’embargament, els cubans no assoliran tot el seu potencial mentre no hi hagi canvis aquí”. I llavors va introduir un seguit de demandes en defensa dels drets humans, un dels punts més delicats i esperats del discurs, que el president nord-americà va tractar amb prudència. “No ha de tenir por [el president Castro] d’una amenaça dels EUA [...] ni de les veus diferents al poble cubà”, va dir també entre aplaudiments, després d’enumerar les enormes diferències ideològiques: la ciutadania s’ha de poder expressar, no ha d’haver-hi detencions arbitràries, hi ha d’haver llibertat per practicar qualsevol religió i els votants han d’escollir el govern democràticament, tot i assumir els errors de la democràcia nord-americana.

“Requereix tenir un gran coratge ser actiu en la vida civil aquí a Cuba [...]. Una àrea en què nosaltres seguim tenint diferències profundes”, va afegir després, quan entrava en una reunió amb un reduït grup d’activistes i dissidents cubans. L’oposició va celebrar el discurs d’Obama per haver “estat a l’altura del país que representa i haver tractat temes de drets humans sense atacar el govern”, assenyala a l’ARA Carlos Amel Oliva Torres, un dels cinc opositors que es van reunir amb els assessors del president a Miami l’11 de març per preparar la visita.

“He sentit que les seves paraules estaven influenciades per la trobada que vam mantenir, de la qual vaig sortir molt complagut perquè demostra que coneix la realitat del país”, explica el representant de la Unión Patriótica, una organització dissident. Tot i que les detencions arbitràries han augmentat en l’últim any d’unes 200 fins a 1.000 mensuals -ell mateix va ser detingut quan va tornar de Miami-, Oliva Torres indica que aquestes detencions són curtes, com la seva, i confia que “la transició és inaturable, ja que la societat civil ha perdut la por”.

Crida a la reconciliació

Obama va marxar de l’Havana havent posat la primera pedra en la construcció d’una pau definitiva entre els dos països. “Sé que part de la identitat cubana consisteix en la seva capacitat per resistir en aquesta illa amb els seus valors”, va reconèixer sobre el més de mig segle d’aïllament que han suportat “en peu” els cubans. Al seu entendre, però, “Cuba no ha de ser definida per la seva oposició als EUA”.

Tal com va iniciar el discurs, Obama el va tancar recordant els balseros cubans -prop de mil morts al mar- i els més de dos milions de cubans que viuen als EUA: “El futur de Cuba està en la reconciliació del poble cubà entre els néts de la Revolució i els néts dels exiliats”, va sentenciar. “El progrés comença en el mutu reconeixement de la humanitat en l’altre. És el moment de deixar enrere el passat i mirar el futur amb esperança”, va afegir, per acabar amb un “ Sí se puede ”.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT