Mark Bray: "La meva por és que Trump vulgui començar una guerra per imposar un règim autoritari"

BarcelonaL'historiador nord-americà Mark Bray, especialitzat en drets humans, terrorisme i radicalisme, i autor d'Antifa. El manual antifascista (Capitán Swing), va decidir marxar dels Estats Units amb la seva família l'octubre de l'any passat. S'havia convertit en un blanc a la diana de l'extrema dreta auspiciada per Donald Trump. Ara viu a Madrid i aquest cap de setmana participa a l'Enfoquem, el fòrum de les solucions que organitza l'ARA.

Com va decidir marxar dels Estats Units?

— Vaig escriure el meu llibre Antifa el 2017 i vaig rebre un munt d’amenaces en aquella època, però després res. Tot va canviar després de l’assassinat de Charlie Kirk el setembre del 2025. Pocs dies després, Trump va fer la seva ordre executiva declarant Antifa organització terrorista, tot i que no és ni una organització ni és terrorista. I a finals de setembre alguns influencers de l’extrema dreta, com Jack Posobiec o Andy Ngo, van començar a atacar-me a X, dient que soc un professor terrorista i coses així. I va ser llavors quan vaig començar a rebre amenaces, algunes de mort, dient coses com “et mataré davant dels teus estudiants”. I uns dies després, a començaments d’octubre, l'organització d’extrema dreta Turning Point USA va demanar a la Universitat de Rodgers que m’acomiadessin. Llavors Fox News va escriure un article sobre Antifa, el 4 d’octubre, i vaig rebre més amenaces, algunes amb l'adreça de casa meva. En un país amb tantes armes, no em sentia segur a casa amb la meva família. Vaig parlar amb la meva dona i vam decidir fugir del país. Dos dies després de marxar, algú va publicar la meva adreça a X amb informació sobre la meva família.

Es considera un exiliat polític?

— És difícil de dir perquè, òbviament, en un context autoritari on hi ha vincles forts entre el govern de Trump, grups d’extrema dreta i xarxes d’influencers, les amenaces eren un producte d’un projecte d’intimidació política. Però, d’altra banda, no és igual que l’Alemanya de 1936, o el Xile de Pinochet. No he rebut càrrecs, no hi ha un perill… Aleshores, dic que soc un exiliat “bebè”. Que hi ha una mica del fenomen històric, però no és el mateix.

Creu que serà possible tornar als Estats Units?

— Espero que sí. He parlat amb un advocat per comprar una casa nova i he parlat amb la meva universitat sobre mesures de seguretat. M’agradaria poder tornar aquest estiu i tornar a fer classes presencials al setembre. Però si hi ha alguna crisi forta, una guerra, no ho sé, tot pot canviar.

Què implica per a vostè la declaració d'Antifa organització terrorista?

— La paraula antifa designa una tendència específica en la història de l’antifeixisme que va sorgir després de la Segona Guerra Mundial a Europa entre grups de radicals en diferents barris, grups de punks, per resistir l’extrema dreta. No és una organització, és una política. No sé si Trump i els seus no ho veuen així o si és que simplement els és útil per al seu projecte autoritari. Als Estats Units no es pot designar un grup domèstic com a organització terrorista, només grups estrangers. Així que l’ordre executiva no té força legal, però òbviament ha influït en les perspectives de la societat, dels jutges, de la policia. Però jo no soc integrant de cap grup antifa i mai no ho he estat. Soc activista, he participat en moviments contra la guerra, però no en l’antifeixisme. M’han atacat perquè he donat diners a una organització que es diu The International Antifascist Defense Fund, que defensa legalment activistes antifeixistes. Però no és il·legal fer això.

Però com deia, la situació ha empitjorat, com mostra la mort de Renee Good. La Casa Blanca culpa l'"esquerra radical" i defensa l'agent de l'ICE que la va matar, però el vídeo és clar. Està tan polaritzada la societat nord-americana com per interpretar un vídeo de formes oposades?

— Sí, més o menys el 30% de la societat creurà el que diu Trump, digui el que digui. També hi ha la perspectiva que si algú desobeeix un policia, el policia pot fer el que vulgui, tot i que legalment no és així. I la idea que Renee Good fos una terrorista i que el seu objectiu fos matar agents de l’ICE, veient el vídeo és ridícul pensar això. Però per a Trump tothom que és d’esquerres és terrorista, inclòs jo... Maduro és terrorista, tothom és terrorista. Fa servir aquest paraula com si fos l’home del sac, només per espantar la societat.

Aquesta manipulació de la realitat, fins i tot la mentida, és característica del feixisme?

— Sí. En el feixisme no importa la racionalitat, ni la hipocresia ni les contradiccions; això és una perspectiva massa bourgeois de l’esquerra. Els homes forts del feixisme fan el que volen sense pensar en contradiccions. Però també hi ha l'element del culte a la personalitat del líder: si el dictador diu alguna cosa és l’obligació dels seus seguidors creure-s’ho. Però en general, en l’autoritarisme és important promoure que la veritat i la mentida només tenen importància segons la perspectiva del partit o l’Estat o el líder. Però la majoria de la gent als Estats Units no pensa així, i si tenim eleccions reals en el futur, el Partit Republicà perdrà.

Creu que està baixant la popularitat de Trump?

— Sí, és obvi, i el gran exemple és l’economia, que és pitjor ara que abans, els aranzels han estat un fracàs. I només hi ha un 30% que donarà suport a Trump passi el que passi, la resta, no tant.

Trump ha instaurat el supremacisme blanc a la Casa Blanca, però aquestes polítiques antidiversitat o les mateixes de l'ICE, quin suport real tenen?

— Després del moviment pels drets civils als anys 60, tots els polítics d’ambdós partits van acordar que el racisme és dolent i que la igualtat és una cosa bona. L’any 1970, només aquells que eren explícitament nazis es queixaven de la igualtat entre races. Però Trump i els seus amics han canviat això. Ara, les perspectives nazis, incloent-hi els seus lemes, gràfics, referències als seus llibres, són en la retòrica dels MAGA. El Departament d'Interior a X fa referències explícites a cançons nazis. Però el percentatge de població que té aquesta perspectiva és reduït.

Té a veure també amb l'auge de la teoria del Great Replacement. Ho ha vist també a Europa ara que viu aquí?

— Sí. La història de l’extrema dreta a tots els països d’Occident, a Europa, als Estats Units, és més o menys la mateixa: creuen que el passat imperial va ser magnífic i que ara són més febles per culpa de les feministes, de l’esquerra i especialment de la immigració. La teoria del gran reemplaçament, originàriament francesa, és important als Estats Units. En els anys els 60, el KKK i grups nazis van posar també el focus en els jueus, que tenien un paper fort en el moviment antiracista. Deien que els jueus volien destruir la població blanca amb la immigració i el mestissatge. Durant dècades aquesta teoria va ser exclusivament una teoria nazi sense importància en la societat. Però ara Trump ha dit que és certa, que és la realitat. Aquesta perspectiva és forta ara, és una mica més mainstream.

Però com encaixa aquesta retòrica antisemita dels MAGA amb el suport que Trump dona a Israel i la repressió de les protestes propalestines a les universitats?

— És una bogeria que, en nom de la lluita contra l’antisemitisme, Trump promogui una conspiració antisemita. El suport a Israel per part dels conservadors als Estats Units és, primer, per consideracions geopolítiques al Pròxim Orient, i segon és pel sionisme cristià, que és molt fort als Estats Units. És la perspectiva de molts cristians que, quan arribem a la fi del món i Jesucrist torni a la Terra, cal tenir un estat jueu a Israel i tots els jueus esdevindran cristians o aniran a l’infern. El sionisme cristià és antisemita. Jo soc jueu antisionista, i he fet feina d’organització per Palestina a la meva universitat. Als EUA es promou la idea que ser sionista o ser jueu és el mateix, i no és cert. I a causa d’això, és més perillós ser jueu als Estats Units o a qualsevol país.

Hi ha qui compara Trump amb Hitler.

— Trump té característiques feixistes. Però ell el que vol fonamentalment és poder, diners, fama. No estic segur que li importin els objectius polítics. En el seu govern d'aquest segon mandat s'ha envoltat de gent, com Stephen Miller o Pete Hegseth, que són explícitament feixistes. I ara el seu govern està seguint un pla feixista. Però és obvi que Hitler tenia una passió política, va escriure Mein Kampf a la presó. És difícil imaginar Trump a la presó, sense partidaris, sense diners, escrivint un manifest i organitzant un moviment. És un tipus de líder diferent. Ell ha estat el producte de l’auge de l’extrema dreta dels últims deu anys, i alhora ha promogut l’extrema dreta. Hi ha una reciprocitat entre l’extrema dreta i Trump, que és més aviat un símbol.

Creu que els Estats Units caminen cap a un estat feixista?

— Durant el primer mandat de Trump jo deia que era necessària una crisi o una gran emergència per espantar la societat i justificar una resposta autoritària. Encara no tenim aquesta situació, però amb això de Minneapolis, no és difícil imaginar una situació en què els agents de l’ICE comencin a disparar contra tothom i hi hagi una reacció forta de la societat, més soldats al carrer i tot empitjori. O fins i tot si ataquen Groenlàndia i hi ha una resposta d’Europa, hi ha moltes possibles fonts d’aquesta crisi i pot començar en qualsevol moment. És possible que els demòcrates intentin fer fora Trump de la presidència si guanyen les properes eleccions. I per aquesta por potser Trump voldrà començar una guerra o alguna cosa així per tenir una excusa per fer coses més autoritàries. Aquesta és la meva gran por.

Veu possible una guerra civil als Estats Units?

— No és impossible. És més possible que en el passat. Vaig fer una gira de xerrades a Espanya el 2019 per la publicació del meu llibre en castellà i molta gent em preguntava sobre una guerra civil, i jo deia: "Oh no, no és possible, el nostre sistema és massa estable". Però ara... podria ser.

I l'atac a Veneçuela, l’amenaça a Groenlàndia, etc., respon a l'interès pels recursos o a una política expansionista dels EUA?

— Hi ha moltes raons. Hi ha l'intent de ser un líder fort. És una política masclista obertament, en aquest sentit feixista, de dir que "en aquest món el país més fort pot fer el que vulgui". També hi ha el fet que durant molts anys els polítics dels Estats Units han anat repetint que Maduro és dolent. Òbviament, també hi ha el petroli. I també hi ha un factor de política interna. La seva popularitat no és gaire alta. Hi ha aquest escàndol amb Epstein i vol desviar la conversa cap a Groenlàndia, Veneçuela o el que sigui.

Creu que intenarà un tercer mandat?

— Potser sí, però és molt vell. La probabilitat és menor per això. Però crec que veurem un intent de continuar la política MAGA amb J.D. Vance o potser el seu fill Donald Trump Jr., que són els dos candidats més populars entre els votants republicans. Seria com un rei amb el seu príncep. Però ja ho veurem.