Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Sacsejada als governs europeus

En una setmana diversos executius han trontollat a tots els racons del Vell Continent, des dels més dèbils fins als que pregonaven l'austeritat i semblaven indestructibles

França

RADICALITZACIÓ DE SARKOZY 

La setmana posterior a la victòria de François Hollande en la primera ronda de les presidencials franceses ha estat marcada per un gir a la dreta de Nicolas Sarkozy. Els dos principals candidats s'esbatussen per captar els vots del 18% de l'electorat que va optar per l'ultradretà Front Nacional a la primera volta, i l'encara president ho ha fet centrant el seu discurs en la immigració. Hollande s'hi va afegir apuntant que caldrà "limitar-ne l'arribada", tot i que amb matisos. L'estratègia de Sarkozy no li ha funcionat: les últimes enquestes pronostiquen un 54% dels vots per al socialista, davant el 46% per al líder de la UMP. Sarkozy va rebre un nou cop divendres amb la irrupció de Dominique Strauss-Kahn, que va dir que els seus "enemics polítics vinculats a Sarkozy" van orquestrar l'escàndol sexual que va apartar-lo de la cursa cap a l'Elisi.

Holanda

PRESSUPOSTOS CONFLICTIUS 

Tres dies després de la caiguda del govern de centredreta, el Parlament holandès va aconseguir dijous pactar per majoria un ajust pressupostari d'emergència que compleix el 3% de dèficit exigit per Brussel·les. El paquet d'ajustos va desencallar-se gràcies a l'acord entre liberals d'esquerra, verds i calvinistes moderats, que van donar suport al govern dimissionari. Els socialistes radicals, els socialdemòcrates i el xenòfob Partit per la Llibertat van girar l'esquena al pacte. Va ser precisament el partit de l'ultradretà Geert Wilders el que va fer caure l'executiu del primer ministre Mark Rutte en negar-se a acceptar les retallades. Ara que els comptes holandesos compleixen les exigències de l'eurozona, l'interrogant és si aguantaran després de les eleccions anticipades del 12 de setembre.

Romania

GIR A L'ESQUERRA

El govern de centredreta del tecnòcrata Mihai Razvan Ungureanu no ha complert ni cent dies al poder. L'executiu va caure divendres per una moció de censura de l'oposició socialdemòcrata i liberal. El 6 de febrer les protestes contra les retallades van portar el president, Traian Basescu, a destituir el primer ministre conservador, Emil Boc, i a substituir-lo per Ungureanu. En plena missió a Bucarest, delegats del Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i la Comissió Europea van ser testimonis del derrocament de l'executiu tecnòcrata, que ha deixat pas a un gir a l'esquerra. El socialdemòcrata Victor Ponta és el candidat de consens que passa a liderar el país balcànic a sis mesos de la celebració d'eleccions legislatives.

República Txeca

SALVATS, DE MOMENT 

L'executiu txec ha superat, per ara, l'onada que ha sacsejat tants governs. El primer ministre, Petr Neca, va guanyar divendres una qüestió de confiança després que el soci petit de la coalició tripartida abandonés el govern per corrupció. No es descarten, però, eleccions anticipades: protestes sense precedents des de la caiguda del comunisme clamen contra les retallades d'un govern que té en contra el 70% de la població.

Regne Unit

RECESSIÓ, DE NOU 

La setmana ha estat intensa i complicada per al primer ministre britànic, David Cameron, que no ha estat capaç d'apagar tots els focs que l'assetgen. L'escàndol de les escoltes il·legals del The News of the World , la desapareguda capçalera del magnat de la comunicació Rupert Murdoch, comença a inundar el número 10 de Downing Street. Cameron va defensar dimecres davant el Parlament el seu ministre de Cultura, Jeremy Hunt, acusat de filtrar informació privilegiada a l'imperi mediàtic de Murdoch. Mentre els draps bruts de l'escàndol continuaven sortint, el Regne Unit va tornar a entrar dimecres en recessió i Cameron va continuar enfonsant-se en les enquestes per la mala situació econòmica. Els últims sondejos donen vuit punts d'avantatge als laboristes d'Ed Miliband i, mentre es reobre el debat sobre si les polítiques d'austeritat dels tories han frustrat una possible recuperació, el premier basa la seva defensa a tirar pilotes fora, cap a Europa, i s'enroca en unes retallades que, diu, arreglaran els mals de l'herència laborista.

Més continguts de