Publicitat
Publicitat

El govern francès diu que aprovarà la nova reforma laboral tot i les protestes

Desenes de milers de persones es van manifestar aquest dimarts contra el codi que entrarà en vigor aquest mes

El primer ministre francès, Edouard Philippe, ha reafirmat la seva voluntat de seguir endavant amb la reforma laboral, que entrarà en vigor a finals de setembre, tot i la primera jornada de mobilitzacions en contra que van organitzar ahir diversos sindicats. "Posarem en pràctica el mandat que ens ha donat el poble francès", va afirmar Philippe en una entrevista al canal France 2 en què va recordar que la reforma laboral era al programa del president, Emmanuel Macron, quan va ser escollit al maig.

Les protestes d'ahir van provocar anul·lacions i retards de fins a una hora en vols i trens. Hi va haver 180 manifestacions convocades a les quals van assistir 400.000 persones amb pancartes i cridant eslògans a les principals ciutats del país. França va viure ahir la seva primera jornada de protesta contra la reforma laboral que pretén aprovar Emmanuel Macron i que, entre altres mesures, facilita la contractació però alhora també els acomiadaments.

Un únic sindicat dels tres majoritaris del país, la Confederació General del Treball (CGT) -el més progressista-, va organitzar la jornada de protesta d’ahir, que en teoria havia de tractar-se d’una vaga general però que finalment no ho va ser. No es va aconseguir la paràlisi del país, com es pretenia. Malgrat això, les manifestacions van ser massives, i els serveis interromputs o alterats van ser innombrables. Per exemple, en va resultar afectat el tren entre Barcelona i Tolosa.

Manifestacions anti-Macron

En moltes ciutats les protestes es van convertir directament en manifestacions contra Macron i no només contra la seva reforma laboral, malgrat que el president francès ocupa el poder des de fa menys de quatre mesos, té una còmoda majoria parlamentària i en teoria va arribar a l’Elisi com el gran revulsiu, amb la promesa de transformar França.

A París hi va tenir lloc la mobilització més multitudinària. Els organitzadors van calcular la participació d’uns 60.000 manifestants, mentre que la policia va reduir la xifra a 24.000. I es van registrar disturbis: uns 300 encaputxats van trencar aparadors i cartells publicitaris, i la policia hi va respondre amb gasos lacrimògens i canons d’aigua. Algunes persones van resultar ferides i hi va haver tres detinguts.

En canvi, Macron es va mostrar impassible. Tant és així que fins i tot es va absentar del país: va aprofitar la jornada de protesta per traslladar-se al territori francès de Saint-Martin, a les Antilles, durament afectat per l’huracà 'Irma'. El viatge, lògicament, va restar atenció mediàtica a la vaga i a les manifestacions. A més, la setmana passada Macron fins i tot es va permetre titllar de “ganduls”, “cínics” i “neuròtics” els que es mobilitzen contra la seva reforma laboral. “Ganduls del món, uniu-vos”, es podia llegir ahir en algunes manifestacions, en al·lusió de les paraules de Macron. Altres mostraven pancartes que deien: “Elogi de la mandra”.

La reforma laboral és el primer gran projecte legislatiu de Macron. La reforma estableix límits a les indemnitzacions per acomiadament improcedent, garanteix més llibertat a les multinacionals perquè puguin reduir el personal en cas de crisi, agilitza la negociació laboral a les petites empreses perquè fins i tot puguin prescindir dels sindicats i simplifica les instàncies de negociació dins de les empreses. El govern té previst aprovar el decret llei sobre la reforma laboral el 22 de setembre.

“Ningú ha demanat que es reformi la normativa laboral, tret d’un grup d’il·luminats del Medef”, va declarar Jean-Luc Mélenchon, el líder de l’esquerra, que va participar en les mobilitzacions, en referència a la principal organització patronal de França.

Més mobilitzacions

Els altres dos sindicats majoritaris del país -la Confederació Francesa Democràtica de Treballadors (CFDT) i Força Obrera (FO)- es van desmarcar de la convocatòria d’ahir perquè consideren que han obtingut algunes concessions durant les negociacions amb l’executiu. Això, però, no vol dir que no hi hagi previstes més protestes. El 21 de setembre la CGT -el sindicat majoritari que va convocar les manifestacions ahir- ha organitzat una nova mobilització. I el dia 23 Mélenchon ha convocat una protesta massiva a París. Ara per ara gairebé tothom dona per fet que la reforma s’acabarà aprovant, però que li resultarà massa cara al flamant president francès.

Els principals punts de la polèmica reforma

Acomiadament improcedent

La reforma estableix que, per cada any treballat, la indemnització màxima serà d’un mes de salari fins als 10 anys d’antiguitat. A partir dels 10 anys, la indemnització es reduirà a mig mes de salari per cada any treballat fins a 20 mensualitats.

Acords a les empreses fora del conveni col·lectiu

Els empresaris i els representants dels treballadors podran assolir acords en determinats aspectes que no respectin el conveni col·lectiu. El conveni, però, s’haurà de respectar pel que fa a la qualitat de la feina, els mínims salarials o la igualtat professional. Amb tot, cada empresa podrà negociar les seves pròpies primes salarials i pagues extres.

Acomiadament per raons econòmiques

Una empresa que no tingui beneficis disposarà de facilitats per acomiadar el personal. Amb la reforma, les multinacionals que tinguin seu a França podran acollir-se a aquesta mesura, encara que tinguin beneficis internacionalment. També ho podran fer fins i tot per departaments. Podran acomiadar treballadors d’un departament que considerin que és deficitari, encara que l’empresa generi beneficis en el seu conjunt.

Baixes voluntàries

La reforma dona un cos legal a les reduccions col·lectives voluntàries de les plantilles, que fins ara no existia. Els sindicats ho critiquen perquè temen que això pot ajudar els empresaris a deslliurar-se del personal més veterà.

Representants dels treballadors

Les diverses instàncies representatives dels treballadors (com ara els alliberats sindicals, el comitè d'empresa, els d'higiene, seguretat i condicions laborals) s'unificaran en l'anomenat Consell Social i Econòmic. Totes les empreses amb més de 50 treballadors estaran obligades a tenir un consell d'aquest tipus.

Més continguts de