Publicitat
Publicitat

Àfrica

Qui és Charles Taylor, xòuman i criminal?

L'expresident de Libèria va accedir al poder amb un sanguinari cop militar i va facilitar, a canvi de 'diamants de sang', armes als rebels de Sierra Leone. És culpable d'instigar i assistir crims que inclouen l'assassinat i mutilació de civils, l'ús de dones i nenes com a esclaves sexuals i el reclutament forçós de nens soldats a canvi de contraban

L'expresident de Libèria Charles Taylor, condemnat avui a 50 anys de presó per crims de guerra i de lesa humanitat durant la guerra civil de Sierra Leone (1991-2002), que va causar uns 50.000 morts, s'ha convertit en el primer mandatari africà condemnat per un tribunal internacional.

El que va ser cap d'Estat de Libèria entre el 1997 i el 2003 és "penalment responsable" de facilitar armes, a canvi de diamants, els rebels del Front Revolucionari Unit (FRU) de Sierra Leone, que va matar, mutilar i esclavitzar desenes de milers de persones, segons el Tribunal Especial per a Sierra Leone (TESL).

Exguerriller i exconvicte als Estats Units, Taylor va néixer el 29 de gener del 1948 a Arthington, 25 quilòmetres al nord-est de la capital liberiana, Monròvia, en una família de quinze germans. Després de cursar estudis d'Economia a la Universitat de Boston, va tornar a Libèria a l'abril del 1980, després del cop d'estat militar, per unir-se al govern de Samuel Doe, dins del qual es va ocupar de controlar les adquisicions de l'Estat.

Captura i fuga als EUA

No obstant, el càrrec li va durar poc, ja que el 1983 va ser acusat de desviar prop d'un milió de dòlars a un compte als EUA. Això el va dur a fugir a aquest país, on va ser detingut i enviat a presó, però el 1985 va aconseguir escapar-se'n, amb quatre presos més, tot serrant els barrots d'una bugaderia en desús. Llavors va decidir exiliar-se a Líbia, on va comptar amb la protecció de Muammar al-Gaddafi, i més tard a Costa d'Ivori, on va fundar les Forces Nacionals Patriòtiques de Libèria (FPNL).

El 24 de desembre del 1989, més de quatre anys després de fugir de la presó als EUA, Taylor va reaparèixer a la localitat ivoriana de Nimba, a la frontera amb Libèria, al capdavant de les FPNL, i va entrar amb les seves tropes a Libèria en un intent d'enderrocar Doe, que finalment va ser assassinat el setembre del 1990. Aquest cop va desencadenar la Primera Guerra Civil de Libèria (1990-1995), amb milers de morts i gairebé un milió de refugiats.

Vot basat en el terror

Després de la intervenció de l'ONU i la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO), diverses faccions implicades en el conflicte van signar a Abuja (Nigèria) un acord de pau el 20 d'agost de 1995, pel qual es va crear un òrgan de transició que va dirigir el país fins a les eleccions del juliol del 1997. Taylor, al capdavant la seva nova formació, el Partit Nacional Patriòtic (PNP), es va imposar als comicis amb el 75,32% dels vots, malgrat el seu eslògan de campanya: "Va matar la meva mare, va matar el meu pare, però tot i així el votaré ".

Segons experts del país africà, la raó per la qual Taylor va aconseguir la presidència liberiana de manera tan contundent va ser la seva campanya de terror i la por de la població que iniciés una nova guerra civil si sortia derrotat.

Xòuman insolent

Quan el 1999, ja president, les Nacions Unides el van acusar de ser traficant d'armes i contrabandista de diamants, va dirigir una pregària massiva vestit de blanc angelical des del cap fins als peus. El xòuman, que en aquell moment també era un predicador a l'església baptista, es va prostrar al terra i va demanar el perdó al seu Déu –tot i que també va negar els càrrecs–.

En una entrevista a la BBC uns anys després, l'entrevistador li va suggerir que alguns el consideraven un assassí. Taylor va bramar la següent resposta: "Jesucrist va ser acusat de ser un assassí en el seu temps".

Armes a canvi de 'diamants de sang' a Sierra Leone

Durant el seu mandat, Taylor va subministrar armes als rebels del del Front Revolucionari Unit (FRU) de Sierra Leone, un dels grups protagonistes de la guerra civil d'aquest país, que va assassinar i va mutilar desenes de milers de persones i en va esclavitzar tantes altres, a canvi d'explotar les mines de diamants del país. Com a compensació, Taylor rebia del FRU aquestes pedres precioses, que van passar a conèixer-se com "diamants de sang".

El maig del 2001, l'ONU va imposar sancions a Libèria i dos anys més tard, el juny del 2003, el Tribunal Especial de Sierra Leone (TESL), creat el 1996 amb el suport de les Nacions Unides, va acusar Taylor de crims de guerra i lesa humanitat. L'1 d'agost del 2003, l'ONU va aprovar l'enviament d'una força multinacional de pau al país i al dia següent Taylor va anunciar la seva dimissió, després de la qual va començar el seu exili a Calabar (Nigèria).a

Jutjat per la justícia internacional

El 29 de març del 2006 va ser arrestat quan pretenia fugir de Nigèria, en saber que el govern nigerià havia acceptat la seva deportació i lliurament a les autoritats liberianes. Aquest mateix dia va ser traslladat a Freetown (capital de Sierra Leone), on va ser empresonat, i poc després el govern holandès va acceptar que el judici tingués lloc a l'Haia, mentre que el Regne Unit va accedir que Taylor complís la seva condemna en una de les seves presons.

El 20 de juny del 2006, Taylor va arribar a l'Haia per ser jutjat per onze càrrecs de crims de guerra i de lesa humanitat, entre ells l'assassinat i mutilació de civils, l'ús de dones i nenes com a esclaves sexuals i el  reclutament forçós de nens i adults a canvi de contraban. El judici va començar el juny de 2007 i hi han declarat més de 110 testimonis, entre ells la model Naomi Campbell, a qui el dictador hauria regalat suposadament "diamants de sang". El març de 2011, el judici va quedar vist per sentència i, després de més d'un any de deliberacions, el TESL el va condemnar el passat 26 d'abril.

Més continguts de