Colòmbia vota la seva pau
Les enquestes donen la victòria al 'sí' als acords amb les FARC però l'opció del 'no' ha guanyat terreny
Medellín (Colòmbia)Els colombians trien aquest diumenge el país en què volen viure. Des de les vuit del matí [les cinc de la tarda d'aquí] i fins a les quatre de la tarda, les urnes estaran obertes per ratificar o rebutjar l'acord de pau entre el govern de Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC, signat dilluns a Cartagena de Indias.
La pregunta del plebiscit és clara: "Dóna suport a l'acord final per posar fi al conflicte" Segons l'última previsió de la companyia d'enquestes Datexco, el 'sí' obtindrà el 55% dels vots i el 'no', el 36,6%. La previsió assenyala també que en la votació hi participaran el 55% dels ciutadans, de manera que el llindar necessari per donar validesa al plebiscit, un 13%, quedaria àmpliament superat.
Malgrat l'alt percentatge de colombians que encara no té clar què ha de votar, Datexco assenyala que la tendència apunta clarament a la ratificació dels acords. No obstant això, pot passar de tot, en aquesta Colòmbia que supera sovint el Macondo de Gabriel García Márquez. Encara més si es té en compte que el 'no' ha anat guanyant força. Fa tan sols unes setmanes, el 9 de setembre, la intenció de vot donava al 'no' un 28,1% de les paperetes, mentre que el 'sí' superava el 64,8%.
La forta campanya en contra de l'acord encapçalada per l'expresident Álvaro Uribe explica, en bona part, l'ascens del 'no'. Tanmateix, la majoria dels arguments de l'avui senador del Centre Democràtic s'aguanten en lectures esbiaixades de l'acord. Per exemple, manté que els comandants guerrillers no "aniran a presó", però en canvi això només passarà si no aporten tota la veritat durant els judicis i no reparen les víctimes. O afirma que l'acord és "completament chavista", però en canvi en les 297 pàgines del document no es parla mai de modificar el model econòmic colombià.
"A més, hi ha mites com el que s'està lliurant el país a les FARC pels deu escons directes que se'ls atorgarà. La gent els ha anat creient a ulls clucs. Com que no hi ha hagut una pedagogia forta pel 'sí', els arguments han calat molt i ja són impossibles d'eradicar", apunta el sotsdirector de la Fundació Pau i Reconciliació, Ariel Ávila.
El 85% de les víctimes del conflicte són camperols, però al camp només hi viuen el 15% de les persones que poden votar en el plebiscit. "El vot decisiu és l'urbà, i aquí el conflicte amb prou feines s'ha notat, així que a les ciutats són més escèptics davant la viabilitat d'aquests acords", afegeix Ávila.
La passió i la por
D'altra banda, la periodista María Jimena Duzán, una de les més reconegudes del país i directora de 'Semana en vivo', coincideix amb Ávila en la falta de pedagogia pel 'sí'. "I en la falta de passió", afegeix. "Això es guanya amb passions. I les passions del 'no' són l'ensurt, la por, la por al canvi. Al 'sí' li falta convèncer i enamorar", lamenta.
Iván Duque, senador del Centre Democràtic d'Uribe i director de la campanya pel 'no', ho té clar. "Les negociacions no s'han de trencar, però caldria reorientar els acords. No pot ser que algú amb crims de lesa humanitat tingui elegibilitat política". La participació política de les FARC i el fet que l'acord reculli penes alternatives en lloc de presó, si els acusats confessen i reparen les víctimes, són els pilars argumentatius dels que es mostren contraris a l'acord. "Parlem de presó només per als comandants. I preveiem només de cinc a vuit anys de condemna, que a més es podrien complir en comunitats agropecuàries", critica.
Per a Duque, no hi ha possibilitat de tornar al conflicte armat. "Les FARC haurien d'escoltar el poble si no ratifica l'acord. A més, el comandant Antonio Lozada ja ha assegurat que, si això passa, ells no tornaran a les armes". Tanmateix hi hauria "confrontació", replica, perquè "no seria efectiva la llei d'amnistia", i sense aquesta llei no hi ha seguretat jurídica per als guerrillers, que no tindrien "cap més alternativa que anar-se'n a la muntanya". Amb aquest panorama dels guerrillers a la selva, el president Santos "no tindria altra alternativa que anar-los a perseguir, i els guerrillers sortirien espantats per la muntanya, diguin el que diguin els comandants", adverteix Ávila, de Pau i Reconciliació.
