Debat del Baix Penedès: construir un bon equilibri

BarcelonaLa localització territorial del Baix Penedès és estratègica i la proximitat amb l'àrea metropolitana de Barcelona ha conduït el territori a créixer exponencialment. La població del Baix Penedès s'ha gairebé triplicat en els últims vint anys, passant dels 38.080 habitants l'any 1991 als 101.138 habitants actuals. El sector de la construcció dinamitzava la comarca i l'oferta laboral, però la crisi del totxo ha fet recular la comarca al creixement negatiu i a reflexionar sobre quin ha de ser el seu futur. Per analitzar-ho, Ara TV ha reunit Martí Carnicer, alcalde del Vendrell; Albert Roca, director comercial de Cellers Avgvstvs Forvm; Isabel Márquez, membre de la Unió Empresarial del Penedès, i Jaume Casañas, geògraf i historiador de Cunit.

L'obsessió de la comarca és deixar de dependre del sector de la construcció i buscar l'equilibri entre les diferents activitats econòmiques. La fórmula encara no està definida i els mateixos penedesencs creuen que l'equilibri s'ha de buscar des del consens entre els 14 municipis. "No funcionem com a comarca perquè cada municipi defensa els seus interessos", explica el geògraf Jaume Casañas, que també és regidor de Turisme i Patrimoni de l'Ajuntament de Cunit. L'excés de localisme no permet una visió conjunta i estratègica de comarca.

"Quina comarca volem?"

Un Baix Penedès amb "valor afegit capaç de reciclar-se professionalment" és la recepta d'Albert Roca, el director comercial de Cellers Avgvstvs Forvm. Creu que la comarca té poca capacitat d'adaptació a les noves maneres de consumir i, fins que no canviï aquesta mentalitat, "serà difícil atreure públic i inversions". El valor afegit també és un objectiu en l'àmbit empresarial i industrial, i Isabel Márquez reivindica la situació estratègica del Baix Penedès per atreure noves inversions industrials al territori. "Necessitem omplir els polígons, que estan quedant obsolets i buits", assegura Márquez, membre de la Unió Empresarial del Penedès.

El municipi de Santa Oliva compta amb l'empresa Applus IDIADA, dedicada a l'enginyeria al servei de la indústria de l'automòbil i de referència a escala mundial. "Empreses com aquesta, que dóna feina a més de mil persones al territori, són les que necessitem", diu Martí Carnicer, alcalde del Vendrell. "La comarca rebria amb els braços oberts inversions que complementin el sector de l'automòbil". Però els penedesencs són conscients que la dependència del sector de la construcció no ha facilitat la formació professional del territori. "Era més fàcil guanyar-se la vida fent de paleta que estudiant. Corregir el fracàs escolar del Baix Penedès no es pot fer amb només un curs", assegura l'alcalde del Vendrell. La formació és un dels reptes que volen aconseguir per atreure inversions i estar preparats per liderar-les.

L'enoturisme

L'any 2012 la zona vitivinícola del Penedès va ser la més visitada de tot l'Estat, amb 435.908 visitants, per davant de Jerez o la Rioja. Aquestes xifres demostren que l'enoturisme del Penedès és un dels fulls de ruta a seguir per dinamitzar el turisme i la comarca.

Fer pedagogia del vi i contribuir a crear una marca potent, com és Enoturisme Penedès, és l'objectiu de Cellers Avgvstvs Forvm. Amb més de vint anys d'experiència, el celler va decidir obrir el ventall d'oferta als seus clients apostant pel valor afegit de la sala Entre Vinyes, un espai dedicat a l'enoturisme. Albert Roca, director comercial d'Avgvstvs, explica que és un pas més per donar a conèixer al client tot el procés. "Ens ajuda a crear marca i rebem visites tot l'any, ens donem a conèixer i, alhora, oferim altres productes turístics del territori", explica Roca.

El turisme relacionat amb el vi no és estacional, i per aquest motiu es pot complementar amb la resta de tipologies turístiques. A més, el volum de visitants que desperta és força elevat per també "aconseguir despertar la resta de sectors i comerços del voltant", explica Roca. Denuncien que el sector vinícola que s'ha reciclat i s'ha adaptat a les necessitats dels consumidors no troba el suport dels comerciants o restauradors. "Quan uns clients acaben la visita dels nostres cellers no poden anar a comprar al poble o al restaurant perquè està tancat", asseguren els penedesencs.

El turisme de sol i platja de Cunit i Calafell estudia la manera de treure profit de la marca Costa Daurada de cara al turisme rus, de la marca Costa de Barcelona per al turisme europeu i també de l'enoturisme amb la marca Penedès. "El nostre turisme és més aviat residencial i no massiu, com el cas de Salou, però també som Costa Daurada", explica Jaume Casañas, regidor de Turisme de l'Ajuntament de Cunit. "Tenim el repte de saber vendre i comunicar que podem prendre el sol a les platges de la Costa Daurada, visitar cellers i, alhora, el Museu Pau Casals, i assistir a un assaig casteller".

"Volem generar riquesa"

El Baix Penedès és concebut per molts ciutadans com una comarca dormitori, un concepte que no agrada a tots els penedesencs. Però les comunicacions amb l'àrea metropolitana de Barcelona i amb el Tarragonès ho faciliten. Denuncien que el territori està disseccionat per tres autopistes de peatge, autovies, l'AVE, gasoductes i línies elèctriques que generen riquesa a tot el país però no per a la comarca. "Volem que Catalunya pari atenció en el Baix Penedès i que la riquesa que generem repercuteixi en el territori", explica Martí Carnicer, alcalde del Vendrell. Per acabar, es recepten recuperar la il·lusió per treballar i construir un territori equilibrat.