"Ens falta saber-nos vendre"

BarcelonaLa comarca del Bages se situa al cor de Catalunya. Els seus habitants ja fa anys que no llueixen l'adhesiu que projectava la marca Cor de Catalunya. Però la consciència que falta un nou concepte per vendre la comarca fa que la nostàlgia d'aquesta marca es mantingui viva. Per analitzar el present i el futur del Bages, Ara TV ha reunit Valentí Junyent, alcalde de Manresa; Carel Lammers, president de la Patronal Metal·lúrgica del Bages; Pep Garcia, productor artístic i cultural, i Pep Ribas, propietari de Señor, del sector tèxtil.

Els bagencs tenen el relat i el potencial per explicar-se i projectar-se dins i fora de la comarca. Només els falta saber-lo embolicar perquè quedi endreçat i posat a la venda. Aquest és el gran repte que han d'afrontar en els pròxims anys. Però el primer obstacle el troben en ells mateixos. Com explica Pep Garcia, gestor cultural, el tarannà bagenc "està acomplexat i fins que no s'alliberi d'aquests complexos i entengui el potencial que té per projectar la comarca no serà possible forjar una marca pròpia que funcioni".

Culturalment, Manresa com a capital té un exemple que hauria d'exportar-se en altres camps: el teatre Kursaal. És un centre d'arts escèniques que s'ha construït de baix cap a dalt, els manresans han omplert el teatre des del primer dia i se l'han fet seu. "Aquest és l'únic secret perquè funcioni un equipament com el Kursaal, que nosaltres ens el sentim nostre", explica Garcia.

L'etiqueta industrial i comercial

El Bages ha estat una comarca tradicionalment industrial i comercial. Va viure en primera persona l'auge de la indústria tèxtil, que avui ha cedit el relleu a la indústria metal·lúrgica i els seus subsectors. Carel Lammers, president de la Patronal Metal·lúrgica del Bages, explica que el teixit industrial està molt consolidat a la comarca: "Hem demostrat que ens hem adaptat i innovat utilitzant alta tecnologia". Els nivells d'exportació del sector metal·lúrgic bagenc en molts casos se situen al voltant del 50%, per sobre de la mitjana catalana.

Per Valentí Junyent, alcalde de Manresa, la comarca té la capacitat d'oferir mà d'obra qualificada a totes les empreses que vulguin instal·lar-se al territori. "No podem oblidar que el nostre repte és mantenir l'etiqueta de comarca industrial". Una de les bones notícies que pot explicar el sector industrial és que aquesta tardor entrarà en funcionament l'esperat Parc Tecnològic de la Catalunya Central, ubicat precisament al Bages.

L'etiqueta de ciutat comercial també és un dels atractius que pot lluir en primer lloc Manresa. En aquest camp, la capital assumeix un gran lideratge comarcal. El testimoni de Pep Ribas explica com Manresa està vivint la conversió de comerç tradicional a comerç de cadenes i franquícies. Ribas dirigeix Señor, una empresa familiar del ram de la sastreria que s'ha sabut adaptar als nous temps mantenint el tracte de comerç tradicional que tant troba a faltar a Manresa.

Les vies d'anada i tornada

La comarca és equidistant entre els Pirineus, la costa gironina i les Terres de Lleida. Per aquesta posició de centralitat està connectada a les grans infraestructures viàries. Però el seu gran problema és la connexió amb Barcelona. Els uneix un dels peatges més cars: el cost d'anar de Manresa a Barcelona pels túnels de Vallvidrera és de gairebé 12 €. "Aquest peatge és per a nosaltres un dels grans mals, és una trava que no permet competir", apunta Valentí Junyent, alcalde de Manresa.

El tren tampoc es converteix en una alternativa fàcil ni còmoda per als bagencs. El trajecte Barcelona-Manresa té una durada d'una hora i mitja i sense servei directe entre les dues ciutats.

El Bages està connectat amb la costa del Garraf gràcies a l'Eix Diagonal. Aquesta connexió permet que el port de Vilanova i la Geltrú i, per extensió, també el de Tarragona siguin clars objectius per a les empreses bagenques. A més, la costa del Garraf s'ha convertit en la platja, en genèric, més pròxima a la comarca, a només 50 minuts.

L'Eix Transversal situa Manresa entre Girona i Lleida i, amb el desdoblament, els últims mesos ja són 11.000 vehicles els que circulen diàriament entre Vic i Manresa. Aquesta via ha obert els ulls a les dues capitals. "Abans Vic i Manresa sempre havíem estat d'esquena, avui ja no", explica Junyent. Un exemple d'això és l'estructura universitària federada que han posat en marxa la UVic i la Fundació Universitària del Bages. Integra més de 7.000 alumnes i vertebra l'oferta de la Catalunya Central.

La projecció de futur

El monestir de Montserrat és un dels atractius del Bages. Cada any el visiten 1,7 milions de persones, però Manresa com a capital no en sap aprofitar l'atracció, diu Junyent. El turisme religiós pot ser una sortida, com ho és la cova de Sant Ignasi de Loiola -fundador dels jesuïtes-, situada a Manresa. El 2022 es preveu que la commemoració dels 500 anys porti més de 100.000 pelegrins a la ciutat. El repte de la comarca és poder atreure aquests turistes.

El Club Bàsquet Manresa fa 40 anys que està projectant la ciutat amb un bàsquet d'elit que vol molt esforç per continuar mantenint-se a l'antiga ACB. El sentiment que tenen els bagencs de voler que La Bruixa d'Or Manresa guanyi ha de fer-se extensible a tots els sectors.

El cor de Catalunya s'ha de fer bategar amb un projecte comú, liderat per tots els que en vulguin formar part. Aquest és l'objectiu de Junyent, que destaca que si el Moianès se'n vol desprendre ho ha de poder fer. "Convertir-se en comarca oficial és possible per al Moianès, perquè ja actuen com a tal".