Publicitat
Publicitat

UN MOMENT... CAPRI

O Capri o Pantene Blue

Mon pare havia tractat Joan Capri al cafè l'Oro del Rhin. O això deia. Al seu relat de postguerra hi sortien senyors que s'encenien els havans amb bitllets blaus de cinc-centes pessetes i un Capri estrambòtic que lluïa gavardina lligada amb un cordill. Tot allò era anys abans que jo nasqués, però mai no em va costar gaire imaginar-me mon pare fumant i rient amb aquell home. De fet, el primer teatre que vaig trepitjar en ma vida va ser el Romea per veure Joan Capri. Era a primers dels setanta. Jo devia tenir uns deu anys i recordo que durant una llarga temporada hi vam anar sovint, en família, potser un cop l'any. A les meves germanes i a mi la flaca del pare pel Capri ens va resoldre un munt de regals d'aniversari o Reis. Sense aquelles cassets el nostre repertori s'hauria vist limitat al Pantene Blue (el pare tenia una tofa de cabells ben blancs) i les corbates del Barça (era culer des de les Corts). Li vam regalar un munt de cassets. En recordo una de verda que contenia un dels seus monòlegs preferits: "De Madrid a Barcelona en tercera". Les portava al cotxe, un Simca 1000 de color blau turquesa, i moltes vegades les escoltàvem plegats camí de Matadepera. Capri era un regal segur. Encara bo que vam tenir Capri.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT