Prou de violència contra les dades per parlar de l'atur

S’ha convertit en un petit passatemps meu. Cada cop que es dona una dada d’atur positiva, intento anticipar quina torsió en farà La Razón per garantir que el titular de portada que doni sigui, de manera indefectible, negatiu. Dilluns es va saber que l’afiliació a la Seguretat Social supera la xifra rècord de 21 milions de treballadors. El País ho destaca, esclar, i recorda en el subtítol que, des de la reforma laboral, hi ha 3,4 milions de persones més amb contracte indefinit. L’Abc i El Mundo ignoren la notícia en la seva primera pàgina. La Razón no ho fa, però ens ofereix una nova mostra de contorsionisme, gràcies al titular “Espanya necessita deu contractes indefinits per restar un aturat”. Tampoc el subtítol dona la bona nova del rècord de treballadors, sinó que manté el to de lamentació: “L’atur resta 60.503 persones, la caiguda més baixa en un abril des de 2021”.

També podrien dir que és la xifra més baixa d’aturats des del 2008, just abans de la crisi que va escombrar-ho tot. Però això suposaria admetre que la situació en el mercat laboral sota Sánchez (tot i que millorable qualitativament) no és la catàstrofe que pretenen. Fer una comparativa que tot just arriba al 2021 –quan l’atur es va desplomar, ja que l’any anterior va ser el dels confinaments per la covid– és dir ben poca cosa. És evident que cada cop costarà més de baixar, perquè ja s’està a tocar de la taxa que es considera estructural a Espanya, entorn del 12%, i que segueix sent el doble que la mitjana de la UE. I cal tenir en compte, també, el creixement demogràfic que situa la població resident a l’Estat en 48 milions de persones (eren 45,6 milions l’any 2008). Atonyinar les dades fins que, pobretes, els fas suggerir el que no està passant hauria de ser pràctica prohibida. I suposa enganyar el teu públic fent-li un teatret d’ombres xineses sobre la situació econòmica.