Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Trenta minuts molt repel·lents

Inventant el futur és el reportatge del 30 minuts que diumenge ens va acostar al món de sis emprenedors joves i amb moltes ganes de triomfar, convençuts de les seves idees i amb energia de sobres per tirar-les endavant. Des de diferents àmbits tots tenien quelcom semblant: una autoestima elevada que els feia teoritzar amb un convenciment gairebé de predicador. El reportatge estava ben plantejat: una estructura simple de retrats successius, introduïts pel nom del protagonista com un hashtag de Twitter. Gràficament van saber entroncar amb el món de les tecnologies i van obrir i tancar les històries amb una partida de videojoc. Un retrat ràpid amb imatges d'una generació per situar-nos.

Hi va haver moments en què els espectadors més que quedar enlluernats per les seves idees quedàvem encegats per una certa rabieta. Quan veus un nano de dinou anys que mira a càmera i et diu: "Jo vull canviar el món fent coses" com si la resta de mortals fóssim uns conformats sense cap mena d'esperit lluitador que ens hem deixat portar per la inèrcia del sistema, el protagonista pot arribar a crear rebuig. A estones el reportatge perdia l'interès per les històries del negoci però en canvi el guanyava pel simple retrat dels personatges. El seguiment de cadascun estava ben fet i ben complementat amb imatges, tot i que la seva justificació era desigual. Vam entendre els casos d'en Víctor, productor musical, en Jordi, amb 70 agències de viatges o en Pau, que ja té trenta treballadors. En canvi, el perfil d'en Rafa, el músic que s'ho fa tot ell sol, costava més d'encaixar en els conceptes que plantejava el mateix reportatge. Amb tot, van fer bé d'advertir-nos d'antuvi que el 30 minuts anava d'emprenedors. Si aquest mateix reportatge l'haguessin titulat Somiatruites la lectura hauria estat molt diferent. I és que el que marca la diferència entre un venedor de fum i un emprenedor és simplement l'èxit o el fracàs.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT