Angela Merkel: “Auschwitz ens desafia a tots cada dia”

MunicAuschwitz no deixarà mai Alemanya. Avui es compleixen 70 anys de l’alliberament del camp d’extermini nazi per part de les tropes soviètiques i la cancellera alemanya, Angela Merkel, va pronunciar ahir un discurs a propòsit de l’efemèride marcadament polític. Al costat de supervivents d’Auschwitz, Merkel va prendre la paraula en l’inici dels actes commemoratius a Berlín per destacar que l’actualitat encara ara ofereix reptes per desemmascarar l’antisemitisme i l’odi. “Auschwitz ens desafia diàriament a crear la nostra convivència amb la base de la humanitat”, va destacar. “Auschwitz ens concerneix a tots, avui i demà. I no només els dies de commemoracions”, va reflexionar la mandatària alemanya.

“Ens omple de gran vergonya [el que va passar al camp d’extermini nazi]. Van ser els alemanys els que van provocar tant patiment”, va dir. “Tenim una responsabilitat contínua de transmetre el que sabem sobre les atrocitats i de mantenir viu el record. No ho hem d’oblidar mai”, va emfatitzar Merkel.

De manera indirecta, la cancellera es referia als participants del moviment islamòfob Pegida, que cada setmana es manifesten, sobretot a Dresden: “Al nostre país cadascú de nosaltres ha de poder viure lliure i tranquil independentment de la seva religió i procedència”. “No es poden acceptar paraules plenes d’odi contra persones que busquen una nova llar a Alemanya”, va raonar la cancellera.

Merkel va destacar també el terrorisme islamista i l’antisemitisme com dos dels mals del nostre temps, al·ludint als atemptats de París contra la revista satírica Charlie Hebdo i en un supermercat jueu.

La cancellera va remarcar que les amenaces que reben els jueus a Alemanya són una “infàmia” i que la seva protecció ha de ser una “tasca estatal”. Alhora que és “meravellós” que avui tornin a viure a Alemanya més de 100.000 jueus, va dir, és una “vergonya” que molts temin “malauradament amb raó” ser ofesos i atacats. Que les sinagogues i les institucions jueves hagin d’estar sota protecció policial és una taca per al país, va advertir la cancellera.

En l’acte a Berlín van prendre la paraula també dues antigues presoneres del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, Eva Fahidi i Marian Turski. “Per què vaig sobreviure jo i no la meva mare o la meva germana?”, diu que es va preguntar Fahidi durant molts anys amb sentiment de culpa. “Per deixar testimoni”, es va contestar finalment.

Turski va comparar la història de la humanitat amb una cursa de relleus en què cada generació passa el testimoni a la següent: “Això significa que nosaltres, els supervivents, us transmetem la nostra herència, el nostre tresor en forma d’experiències, bones i dolentes”. Si avui algú humilia un jueu, un bosnià, un turc, un israelià, un musulmà o un cristià, llavors és com si Auschwitz tornés a començar, va raonar la supervivent.

300 supervivents vius

Entre el 1940 i el 1945 van ser assassinats a Auschwitz-Birkenau uns 1,1 milions de persones, la majoria jueus. Quan els soldats soviètics van alliberar el camp de concentració i extermini nazi, avui fa 70 anys, hi van trobar 7.000 supervivents.

En l’acte de commemoració d’avui n’hi participaran 300. També hi assistiran un gran nombre de caps d’estat, com el president alemany, Joachim Gauck, que prèviament pronunciarà un discurs al Bundestag (cambra baixa), i el president francès, François Hollande. El cap d’estat polonès, Bronislaw Komorowski, presidirà la cerimònia.

Justament per la tensa relació que manté amb Polònia, el país amfitrió no hi ha convidat el president rus, Vladímir Putin. Tot i que els Estats Units i Israel tampoc hi estaran representats al màxim nivell, l’absència de Putin és la més significativa. Auschwitz és alhora un repte de present.