Publicitat
Publicitat

MOLÈSTIA A PART

Aire condicional

L'exposició a les condicions ambientals dels llocs de treball no ha de suposar un risc per als treballadors (reial decret 486 / art. 7). És comprensible que aquesta norma es vulneri en feines extremes, com exercir de lampista a Mordor o de carter al país d'en Pingu. En canvi, és més feixuc entendre que les condicions ambientals generin riscos quan es fan feines sedentàries en una oficina. A banda de possibles casos d'hipotèrmia o lipotímies, el principal perill per a la salut és que de sobte qualsevol company de feina embogeixi amb conseqüències luctuoses per a la resta.

La insensatesa amb què es regula l'aire condicionat a les oficines pot provocar que un empleat completament alienat i mort de calor s'arrenqui la roba, o que un altre cali foc a la paperera de reciclatge perquè no se li glacin les mans. Davant dels sistemes d'aire condicionat l'espècie humana es divideix en tres grans grups: els que sempre tenen fred, els que pateixen fogots constants i els suporten amb paciència franciscana els dos subgrups anteriors. Paradoxalment, els fredolics són els que, en ple mes de gener, volen anar per l'oficina en camisa hawaiana. I els calorosos no fan canvis d'armari i pretenen lluir la moda tardor-hivern quan ja ha passat el solstici de juny.

Mentrestant les empreses continuen tenint els comandaments de l'aire condicionat a l'abast del primer que passa. Estem exposats al perill de qui juga capriciosament amb el clima fins a provocar desastres artificials com boira gebradora sobre els teclats dels ordinadors. Tornant a la normativa, es recomana que per a ambients calefactats el termòstat mai superi els 21 graus. I quan es tracta de refredar, no baixar dels 26. No costa tant entendre-ho pel bé de tots. Per un bon clima de treball sense mal ambient a la feina, convé sentit comú climàtic i, de tant en tant, que ens toqui l'aire sense condicions.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT