Publicitat
Publicitat

Alegreu-vos, ja hem superat la crisi

Ara que ja n'hem passat més de la meitat, potser no seria inoportú afirmar que el mes d'agost tal com l'entenem és un absurd flagrant. ¿És normal que durant tot un mes de l'any hagin d'estar tancats una quantitat tan enorme de locals comercials? ¿I que l'administració i els serveis públics funcionin amb aquell ralentí agònic capaç d'exasperar el més impàvid dels contribuents? ¿Té sentit, en un país eminentment turístic, que en l'època de l'any amb més afluència de visitants en fotin el camp aquells que en teoria n'haurien de treure profit?

No cal dir que, poc o molt, tothom necessita descansar, i que això s'ha de fer en un moment o altre. Però ¿de veritat cal concentrar tot aquest descans en un mateix mes (que de fet són dos: des de mitjans de juliol fins a l'11 de setembre), fins a convertir un país en una espècie de merenga abandonada dins un bany maria interminable? No hauria de ser difícil, en una ciutat europea com Barcelona, fer una reserva en algun restaurant que vagi una mica més enllà de la Paellador, ni tan tortuós aconseguir hora per fer-se visitar per un metge especialista en cas que algú tingui el caprici de posar-se malalt en plena canícula. Però ho és. No emprenyin amb minúcies, que aquí fem les vacances en versió estampida de búfals.

Ja sé que és debades dir tot això, i que la paràlisi agostenca es perpetuarà pels segles dels segles. Deu ser que en el fons ens agraden la improductivitat i l'assilvestrament. O possiblement és que ja hem superat la crisi i no ens n'hem ni adonat. Aquí, senyora, anem així de sobrats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT