Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

BÀRBARA VIDAL

És tenista paralímpica i avui presenta el llibre Aix... Uix... Ace! Relats amb la cadira. Apunts per tornar a començar

M'AIXECARÉ CAP a dos quarts de set, com cada dia. Si tinc temps esmorzaré cereals, però si he fet molt el mandra només m'emportaré un entrepà congelat. Entro a treballar a les vuit del matí a l'Institut Guttmann, que és a Badalona. Tinc un cotxe adaptat. Com que puc moure una cama, només han canviat els pedals per poder conduir amb la cama esquerra. A la meva feina, al departament d'informàtica de l'Institut, treballo bàsicament sola: em relaciono amb la gent que em demana modificacions als programes i atenc trucades. Avui, a més, també hauré d'enviar correus electrònics per acabar d'arreglar alguns temes de la presentació de la tarda. Faig horari intensiu, surto a les tres. Si tinc entrenament a la tarda, dino ràpidament una carmanyola. Però com que avui tenim la presentació del llibre, dinaré amb una amiga i a les cinc seré a la sala d'actes del Museu de l'Esport Melcior Clotet per començar les proves de so: la presentació barreja els parlaments amb cançons del grup TrenkaBand, que té temes sobre tots els llocs on ha treballat Trenkalòs, que ha editat el llibre i fa tasques de cooperació en molts països. Calculo que a l'acte hi haurà entre 80 i 100 assistents i durarà una hora. Després de l'acte, saludaré tots els coneguts. Suposo que quan surti aniré a sopar amb tot l'equip, tot i que no és segur. Cap a les deu m'entrevistaran a Catalunya Ràdio i abans d'anar a dormir m'organitzaré el dia següent. Visc sola, i el meu pis no està gaire adaptat perquè puc aixecar-me de la cadira. Cap a les 11 o les 12 sóc al llit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT