Justícia i política

Jesús María Barrientos, el nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, arriba amb fama de conservador i se li atribueix una certa bel·ligerància contra el sobiranisme. De fet, en presentar la seva candidatura, no es va estar de dir que l’escenari polític resultant de les eleccions catalanes feia “preveure serioses dificultats en el manteniment de les vies normals de relació institucional”. L’absència del president Puigdemont en la presa de possessió de Barrientos podria corroborar aquesta idea.

Tanmateix, Barrientos també va deixar anar el següent missatge: “Ningú ha d’acudir als tribunals per trobar solucions al debat social actualment obert a Catalunya. Només correspon als responsables polítics encaminar el debat i articular respostes imaginatives que puguin resultar acceptades per àmplies majories”. El jutge expressava així un malestar molt estès en la seva professió, més enllà de l’adscripció ideològica de cadascú. Estan farts que els dirigents polítics, per incapacitat, per covardia, o per voluntat d’intimidació, els transfereixin la resolució de problemes que no els pertoquen. Als polítics, la política; als jutges, la justícia. La confusió de tasques és letal: desprestigia el governant i col·loca els jutges sota l’estigma de la politització.

Aquesta transferència de responsabilitats de l’executiu al judicial és una manera tan greu de violar la separació de poders com intervenir directament en les decisions dels magistrats. I ha sigut la línia estratègica de Rajoy en la qüestió catalana. És lògic que els jutges no vulguin servir de parapet de les impotències dels que governen. Utilitzar els tribunals com a primera línia de combat contra l’independentisme degrada la justícia però també la política, que renuncia a la seva obligació. Els problemes polítics es resolen políticament.