Bauzá potser ha comès algun error
“Segurament hem comès algun error”, diu el president José Ramón Bauzá a l’hora de fer balanç de la seva política educativa, per anomenar-la d’alguna manera. A principis de la seva catastròfica legislatura, Bauzá va voler implantar el que va anomenar “lliure elecció de llengua”, confiat que els ciutadans de les Balears, de manera massiva, rebutjarien l’educació en català per als seus fills i requeririen que fos en castellà. Es va trobar amb la sorpresa que un noranta per cent dels pares varen demanar que els seus descendents seguissin tenint una educació en la llengua pròpia del país.
Aquesta reacció tan desagradable va dur Bauzá a eliminar qui era aleshores el conseller d’Educació i Cultura, un pobre home que es deia Rafel Bosch, perquè li va semblar que no havia acomplert degudament les ordres. Després n’hi ha hagut una desfilada, de persones al capdavant d’aquesta conselleria, sense que encara hàgim arribat a escoltar-ne cap que emetés cap missatge mínimament articulat. La consellera Joana Maria Camps, capaç de parlar de l’informe Trepitja (traducció immediata de l’informe Pisa) i de trabucar el nom d’un dels principals museus d’art modern del món anomenant-lo “sa Moma”, va marcar un nivell especialment elevat. Acompanyava en nivell d’excel·lència el conseller de Turisme, Carlos Delgado, que va passar a la posteritat després de retratar-se amb els testicles sangonosos d’un cérvol damunt del cap, com a trofeu celebratori d’una cacera.
Bauzá va prometre unes “autopistes de l’educació”, i quatre anys més tard no sabem què pot significar aquesta frase tan ampul·losa, si no és que a les Balears hem tingut un govern perfectament submís a l’absurda Lomce del ministre Wert. Sí que han estat unes bones autopistes. També ha insistit una vegada i una altra sobre la implantació de l’anglès en un suposat sistema educatiu trilingüe, quan ni el mateix president ni ningú del seu executiu poden donar garanties d’escriure la paraula tomato sense cometre alguna falta. Va ser especialment pedagògica la diputada Ana María Aguiló, quan va arribar a dir, literalment, que als pares disconformes amb el model educatiu del govern se’ls hauria de retirar la custòdia dels seus fills. Val la pena recordar que, durant l’anterior campanya electoral, José Ramón Bauzá prometia retirar els llibres de text en català per editar-los en “ mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense ”, una plètora d’idiomes que fa goig només d’enumerar-la. Com a detall accessori, apuntarem que el president Bauzá va celebrar el Dijous Sant assistint amb tot el seu pes institucional a la desfilada del Cristo de la Buena Muerte de la Legión Española. Un líder nat.
En efecte, segurament Bauzá i els seus múltiples consellers d’Educació deuen haver comès algun error, ara no endevinarem quin. Potser haver-se equivocat de país i de societat, qui sap. Però hi ha una resposta a aquest error: vagin vostès a fer punyetes i deixin-nos tranquils, per l’amor de Déu. No hi ha res més absurd que combatre un idioma.
