Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Bon Nadal

Em trobo l'escriptora i articulista maleïda al carrer Pelai i no tinc temps de fugir. M'enxampa amb diversos adminicles que acabo d'adquirir amb el propòsit d'alimentar el tronc anomenat tió al qual, si Déu vol, demà agredirem per aconseguir que defequi. La seva mirada d'escriptora i articulista maleïda es clava a les meves bosses adotzenades.

Mentre fico la mà a la butxaca per activar, a les palpentes, la trucada falsa del mòbil, em veig obligada a escoltar com porta la novel·la. (Malament, té un bloqueig, es veu). I ja em fa saber que odia profundament el Nadal i que espera que passi ben de pressa. Que, per Cap d'Any, anirà a dormir a les nou. I no ho farà per anar a la contra. Ella no va a la contra. Per ella "anar a la contra" ja significa formar part del ramat. El que passa és que no veu la gràcia a haver-se de divertir per obligació. Ella es diverteix quan vol. Cada cop menys, per cert, perquè hi ha coses que la posen negra. Que la gent digui "els Nadals" (fa anys que per aquestes dates hi dedica un article, a la qüestió), que la música nadalenca soni ininterrompudament a les botigues, l'amic invisible, els Pare Noels prims i els Pare Noels grassos, la loteria, els anuncis de colònia, els sopars d'empresa i els controls d'alcoholèmia que et trobes quan surts dels sopars d'empresa.

Mentre escolto la mena d' El club de la comedia intel·lectual, aconsegueixo, finalment, fer sonar la trucada falsa. Faig veure que contesto (em reclamen) i ens acomiadem amb la promesa que -quan passin aquests dies tan fatídics- anirem a fer una copa per parlar de literatura i, en concret, del seu bloqueig. M'agafa una mà. "Què haig de fer per sobreviure al Nadal?", es queixa.

No l'hi dic, però la resposta és molt fàcil. Per trobar simpàtic el Pare Noel del Llongueras i agradable la música, perquè t'agradin els llums i l'amic invisible, per tenir ganes de fer el pessebre hi ha un gran sistema: tenir fills.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT