25/06/2016

El Brexit colpeja una UE obligada a reaccionar

2 min

Tot i que la victòria del Brexit representa un cop molt dur i segurament inesperat per al projecte de la Unió Europea, la crisi ve de lluny. Ni Brussel·les ni la classe política britànica han sabut contrarestar la campanya populista i demagògica dels partidaris del trencament. La campanya del Leave ha fet servir mentides flagrants i ha atiat la por a la immigració entre unes classes treballadores que se senten perjudicades per la globalització i que han vist en el referèndum una oportunitat per expressar el seu malestar amb l’establishment i amb una Europa que consideren hostil.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però la victòria del Brexit tampoc s’explicaria sense la crisi de credibilitat que des de fa massa temps arrossega el projecte europeu, allunyat cada vegada més dels principis que els pares fundadors (Schumann, Monnet, De Gasperi, Adenauer, Spaak) van voler insuflar a un continent devastat per la guerra i que a principis dels anys 50 s’enfrontava a l’enorme repte de la reconstrucció. El primer avís seriós van ser els referèndums que van tombar la Constitució Europea del 2004. Els líders de la UE, però, van preferir ignorar-los i ara en paguen les conseqüències en forma de sortida del Regne Unit i auge dels populismes nacionalistes als principals països comunitaris.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va dir ahir que el Brexit és un “punt d’inflexió”, i té tota la raó. Europa està obligada a reaccionar i a plantejar un salt endavant si no vol que a poc a poc la UE s’ensorri com un castell de cartes. És urgent plantar cara als euroescèptics i dibuixar un projecte d’integració europea realment ambiciós, comprensible i que demostri la seva utilitat als ciutadans. Una Unió Europea que avanci i tendeixi a tenir una sola veu al món, que reforci la política econòmica i fiscal comuna, que tingui un Parlament representatiu i amb poder real, que defensi un estat del benestar que ja és exemplar al món i que faci bandera de la seva diversitat cultural i la seva capacitat de convivència. Una Europa que ens faci sentir orgullosos dels nostres valors i sigui capaç de veure els altres, els refugiats i els immigrants, com una oportunitat i no com una amenaça. Una Unió que demostri als britànics que l’enemic no és la imperfecta Brussel·les.

stats