Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Ciència sobre una ficció no és ciència-ficció

Parlar sobre el futur del nostre país pot semblar una cosa de lletres, però sovint toca aplicar-hi les ciències per comptar manifestants, vots, enquestes i -sobretot- ingressos que se'n van i no tornen. Un any després del 10-J dediquem portada i set pàgines a una pregunta en positiu: de què va servir? Es pot respondre que de res i enumerar qüestions en què ens hem encallat o reculat, però una mirada freda i aèria permet concloure que el camí continua. En el país del sí però no, dels gots a mitges perquè optimistes i pessimistes es passin el dia empatats, fa un any ens sentíem més forts i més units, però el sobiranisme és a l'agenda política per quedar-s'hi, el dret a decidir ja és al centre del debat. Us recomano l'exercici del politòleg Jordi Muñoz de la pàgina 6, en què analitza l'enquesta sobre independentisme. No deixa de ser ciència -estadística- sobre una hipòtesi de ficció -un possible referèndum- però no és ciència-ficció, ni el text ni l'objecte d'estudi. És una anàlisi que resol algunes aparents contradiccions entre tendències i vots finals amb un realisme que no vol acontentar sectors, sinó satisfer els que volen saber i entendre on som. Dibuixa un país en què un de cada quatre és clarament independentista i un altre hi és del tot contrari, i la meitat viu a la zona del matís, del depèn, del parlem-ne. I això, parlar-ne, és el que defineix el canvi de l'última dècada i sobretot de l'últim any.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT