Ciutadans i la prostitució

Albert Rivera, líder de Ciutadans, em fa pensar en un personatge d’un conte de Pere Calders que anava a cal metge a recollir els resultats d’una analítica i s’enduia una notícia inesperada. “Em sap greu, però vostè és mort”, li deia el facultatiu. El personatge no se’n sabia avenir: “Però això com pot ser? Si sóc aquí, parlant amb vostè”, replicava. I el doctor, impassible: “Bé, això és que vostè devia portar embranzida, però ja se n’adonarà”.

Albert Rivera i el seu partidet han agafat embranzida, sens dubte, però un dia o altre s’adonaran que no són altra cosa que l’últim bluf de la política espanyola, i que segurament varen néixer políticament difunts. Ho corrobora la insubstancialitat de les seves propostes programàtiques, que ahir mateix es varen enriquir amb la proposta mai vista de la legalització de la prostitució a nivell estatal.

Espero que se m’entengui. Per descomptat que la prostitució hauria de sortir d’una manera o altra (no sé quina, per altra banda) de l’àmbit de sordidesa i delinqüència en què es produeix. Però que de cop i volta el senyor Rivera, en una entrevista radiofònica a la SER de Barcelona, es despengi amb aquesta nova gesticulació, em sembla una forma més aviat penosa d’intentar aprofitar la dissort d’un col·lectiu que arrossega, en molts de casos, misèria i debilitat.

I és una forma, també, de mantenir el surf constant de Ciutadans entre dreta i esquerra. Ara una de freda, suara una de calenta. Rivera ha percebut que ha tingut èxit mantenint una ambigüitat i una tebiesa més que calculades en les seves proclames i en les seves propostes. D’acord, això pot funcionar a curt termini i sobretot en situacions de crisi profunda com la que vivim, però és una postura del tot inconsistent que s’acaba ensorrant damunt d’ella mateixa.

Ciutadans, en poc temps, ha aconseguit un resultat que era imprevist, i és ocupar l’espai d’UPyD a la resta de l’estat espanyol. Eren partits bessons, però s’ho tenien repartit: un se circumscrivia a Catalunya i l’altre a Espanya. Però ha acabat succeint que no hi havia lloc per a tots dos, i ha estat Albert Rivera qui finalment s’ha menjat l’espai de Rosa Díez. Doncs molt bé i enhorabona. Però si UPyD està caient en picat és només per un motiu, i és la manca absoluta de solidesa del seu discurs. Tard o d’hora, la ciutadania percep aquesta mena de febleses i les castiga. Albert Rivera faria bé de prendre’n nota i mirar de confeccionar un programa amb cara i ulls i ideologia, en lloc de fer-se el xulet (i mai més ben dit) a expenses d’un drama social sobre el qual fins a dia d’avui no havia dit ni ase ni bèstia. Amb les seves propostes improvisades sobre la prostitució, Rivera no fa més que ser fidel a la ja llarga trajectòria de demagògia i populisme que ha caracteritzat Ciutadans (una formació no ben bé nova, perquè ja té una dècada d’existència) des dels seus inicis al manifest del restaurant Taxidermista. No ens vulguin prendre el pèl i no el prenguin a les persones que sofreixen de mala manera.