Publicitat
Publicitat

Consultes i responsabilitat

Aquestes festes de Nadal he compartit unes estones de conversa amb uns amics nord-americans. I, esclar, hem parlat de la crisi aquí i allà. Dos mons amb dues cultures polítiques i econòmiques tan diferents que no és estrany que les aproximacions superficials marcades pels prejudicis només produeixin malentesos. I quin contrast entre l'obsessió espanyola per la unitat de mercat atribuint a la diversitat de normatives autonòmiques la pèrdua d'inversions i de competitivitat, i el cas nord-americà. Allà, la diversitat interna entre estats multiplica per mil les nostres "peculiaritats" i a ningú se li acut, per raons econòmiques, posar en qüestió les respectives sobiranies, tan gelosos cadascun de la pròpia com respectuosos amb la dels altres.

ARA BÉ, EL QUE EM VA SEMBLAR veritablement exemplar és com posen les consultes -allà, referèndums de veritat- al servei d'una governació participativa responsable. Els meus amics explicaven que, malgrat el context general de restriccions pressupostàries, a la seva ciutat, per referèndum, s'havia decidit construir dues escoles públiques més. Però atenció: en la proposta hi constava amb tota precisió quin seria l'augment que la inversió representaria en els impostos que cadascú hauria de pagar de més. I els electors havien votat afirmativament, acceptant les conseqüències de la seva decisió malgrat els temps difícils.

AQUESTA HISTÒRIA M'HA TORNAT tot d'una al cap quan he vist en roda de premsa, al telenotícies, els dirigents catalans d'UGT i CCOO proposant que la nova llei catalana de consultes es faci servir per demanar si estem d'acord amb les retallades. La iniciativa és veritablement indignant. Deixo ara de banda el fet que les nostres consultes no passin de demanar una opinió no vinculant, i que per tant, acabin sent un gran brindis al sol a afegir als combats retòrics i confusionaris propis de quan no es disposa de sobirania política per decidir sobre allò que es pregunta. Però, sigui com sigui, la proposta dels sindicats és absolutament condemnable perquè és una invitació a un exercici d'irresponsabilitat. Encara com no han proposat una consulta sobre si es volen pagar impostos, i llavors descobririen com de neoliberals són els catalans!

SI AQUESTS SINDICATS ACTUESSIN amb seriositat, en tot cas, el que caldria preguntar és tota una altra cosa: sobre quines despeses voldríem que s'apliquessin els estalvis necessaris fins a aconseguir un sistema públic sostenible. Una resposta que, d'altra banda, no podria ser prou madura sense una informació acurada sobre les conseqüències de cada decisió. En canvi, els secretaris generals dels dos sindicats principals proposen una consulta absolutament demagògica que amaga -en lloc de descobrir- les causes del problema. Fer creure que les retallades són una qüestió de voler o no voler és d'una insensatesa incomprensible a aquestes alçades del daltabaix que estem vivint. Que uns dirigents que no ignoren el context europeu i espanyol que impedeix -de fet, prohibeix taxativament- que el govern se segueixi endeutant llancin aquesta mena de desafiaments, no pot ser altra cosa que una fugida endavant per poder seguir emmascarant la covardia per assumir el risc del lideratge que els seria exigible en temps tan difícils.

TOT PLEGAT EM FA PENSAR TAMBÉ en aquestes experiències de participació municipal que s'han aplicat a decisions sobre la despesa. Per què no es fan plans de participació per decidir on aplicar l'estalvi i prioritzar despesa? No seria un bon camí per desenvolupar una cultura política més responsable? Que lluny som encara de ser una societat democràtica i responsable!

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT