Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Convèncer-se per convèncer

Molt interessant -i, per què no dir-ho, preocupant- el dossier que publicava ahir l'ARA sobre la percepció internacional de Catalunya: una percepció que (si es jutja per les respostes del corresponsals de prestigiosos mitjans internacionals recollides per Marc Colomer) s'acosta molt, encara avui, a la famosa sentència d'Ortega y Gasset: " El problema catalán no se puede solucionar, solo se puede conllevar ". Això, conllevancia a cabassos i un "ara no toca" més o menys rotund segons el cas eren els components de la recepta que els experts consultats estenien per a les reivindicacions nacionals de Catalunya, que, en canvi, com hem sabut recentment ja han assolit el punt en què fins a un 51% dels catalans serien partidaris de la independència com a primera mesura urgent a adoptar per solucionar els propis mals.

Segons aquests corresponsals, però, la incomprensió i les dificultats amb què toparà un procés d'emancipació que cada dia resulta més imaginable i més inevitable seran enormes. És notori que aquests corresponsals, com explicava el mateix Colomer, s'alimenten molt principalment, i ja fa anys, de fonts informatives amb seu a Madrid. I que Madrid (aquí, i amb permís del mestre Forn, ni ciutat ni concepte, sinó centre de poder) està molt lluny de tenir amb Catalunya l'actitud que té, posem per cas, Londres amb Escòcia: evidentment, l'independentisme escocès és refusat pels dirigents anglesos, però no estigmatitzat, ridiculitzat ni criminalitzat, com sí que succeeix aquí. Que la cosa arribi fins al punt que hi hagi directius de companyies alemanyes (segons Helene Zuber, de Der Spiegel ) que refusen instal·lar-se a Barcelona a causa de la llengua catalana no és gratuït ni casual: si cometen tal error (perquè és un error, també per als seus interessos) és perquè algú s'ha encarregat meticulosament d'explicar-los que això del català no és cap idioma, sinó una extravagància nacionalista sostinguda artificialment com a instrument de xantatge.

És imprescindible, doncs, la feina d'entitats com el Col·lectiu Emma, que fan un esforç intel·ligent i ben plantejat per desmuntar els discursos interessats o directament intoxicadors. I espero que ningú em titlli de naïf si dic que també és imprescindible la cultura, que al capdavall és un dels pilars fonamentals de qualsevol identitat nacional, i un dels motius principals pels quals un país arriba a fer-se respectar com a tal. El mateix dossier d'ahir, amb noms que van des de Cabré fins a Barceló passant per Bieito, Belbel, Sánchez Piñol i Adrià, citava un bon grapat de noms plenament actius que, amb cada incursió que fan a fora, desmenteixen alguns milers de prejudicis basats en mentides i odis irracionals. La pega és que, massa vegades, aquests representants de la pròpia cultura acaben trobant més ressonància en altres països que en el seu. Que ho tinguin en compte els nostres polítics, perquè, per convèncer la resta del món de la pròpia excel·lència i dels propis mereixements, cal primer que n'estigui convençut un mateix.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT