29/03/2017

Imserso

2 min

Explica l’Òscar Fernández al Catalunya migdia que els hotelers de la Costa Daurada i Tarragona “es plantegen deixar de participar en els programes de l’Imserso perquè no els surten els números”. Pel que sembla, reben 21 euros per cada client i amb aquests vint-i-un euros els han de donar habitació i pensió completa. Parlem de 35.000 avis a l’any.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tots tenim al voltant algun usuari de l’Imserso. Sort en té, d’aquestes vacances, perquè amb la pensió que cobra no es pot permetre gaires alegries. Ara bé, comprenguem també els hotelers justament per això: perquè tots tenim al voltant algun usuari de l’Imserso. És normal que no els surtin els números. Tots ho sabem. Perquè tots hem rebut algun cop un usuari de l’Imserso tornant de vacances.

“Com us ho heu passat?”, preguntarà la jove quan els avis tornin a casa. I vet aquí que els avis no parlaran de Peníscola, ni de la platja, ni dels monuments principals que han visitat. No se’n recorden. Et parlaran, això sí, del bufet lliure. “Boníssim i variat”, declaren, com a experts en aquesta mena de serveis. “Però no tan esplèndid com el de l’any passat”, afegiran potser. “Bo i quantitat”, et diran satisfets. “Podies repetir tantes vegades com volguessis, no s’acabava, quan una safata s’acabava la tornaven a omplir”, exclamaran. Llavors passaran a relatar-te alguna proesa gastronòmica. “La teva mare es va menjar cinc flams amb nata”, farà l’un. “Sí, però ton pare cada nit repetia de pastís borratxo”, farà l’altre. “Boníssim”, refilaran tots dos rendits a l’evidència. I llavors et faran saber que un senyor de Terrassa va fer un pet com una gla, allà al menjador, i que se’l van haver d’endur, perquè, on vas a parar, era un senyor que endrapava com un lladre.

stats