Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Assumptes interns

Jo a Espanya soc una dona amb drets i a l’Aràbia seria un assumpte intern

Amb uns ulls com d’haver begut aigua amb gas, llegeixo a l’ARA que un diputat del Parlament belga ha preguntat per nosaltres, els catalans. Recordo que hi havia una època en què quan anaves a un restaurant de menjar internacional (pakistanès, xinès...) a Catalunya i els amos et parlaven en català et venien llàgrimes als ulls d’emoció suprema i erotisme persistent, per la raresa. Avui, quan hi ha un polític europeu que ens esmenta, ens passa el mateix. No podem parar de torcar-nos (i tocar-nos).

El diputat demanava una resposta “internacional” a la sentència del 9-N “per reforçar la credibilitat de la Unió Europea”. Llavors, el primer ministre va contestar que “efectivament hi ha discussions sobre el futur institucional” d’alguns països europeus, però que Bèlgica ha de “respectar aquests debats” sense posicionar-s’hi perquè són “afers interns” i que hi ha “una gran diferència” entre Catalunya i Escòcia. I, esclar, no es referia al fet que els escocesos elaborin whisky i, en canvi, els catalans, vi. Es referia al “respecte” per “les regles europees, l’estat de dret i l’ordre constitucional”.

Però que digui això ja és molt, tot i que és tan il·lògic com quan Felip VI se’n va a l’Aràbia Saudita (a vendre’ls quatre armes) i es fa el desentès amb la situació de les dones perquè és un afer intern. Jo, doncs, a Espanya soc una dona amb drets i a l’Aràbia seria un assumpte intern. Però ser un “assumpte intern” és un primer pas per acabar sent un assumpte. Va haver-hi un dia que els crits a cals veïns eren “coses de parella” i no t’hi havies de ficar. Europa farà això fins que pugui.

Catalunya no és Escòcia perquè Espanya no és la Gran Bretanya, aquesta és la qüestió. En aquest sentit, recordo ara que a l’últim llibre d’Ian McEwan el narrador, en un moment donat, elogia una Constitució que no sigui “com l’Alcorà”. És anglès.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT