26/04/2017

La crisi audiovisual

2 min

Parlaven l’altre dia al programa Herrera en Cope d’un documental dels amics de Societat Civil Catalana, anomenat Disidentes. El precio de la discrepancia en la Cataluña nacionalista. Explicaven que es podia veure en un teatre, del qual no recordo el nom, perquè l’havien ofert a TV3 però la tele pública, “tot i ésser gratuït, no l’havia volgut”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Oferien el documental sense demanar diners a canvi, doncs. I es queixaven que, tot i així, havia estat rebutjat. No en conec els detalls, de com va anar tot, però m’atreveixo a demanar-los, sisplau, que el proper cop que vulguin oferir un documental, programa, sèrie o concurs a qualsevol televisió del món demanin diners a canvi de la feina. El món audiovisual pateix una crisi terrible. El consum televisiu canvia, el cinematogràfic també. Les productores no tenen els ingressos que tenien abans i tot sovint es veuen abocades a acomiadar gent. Càmeres, artistes, tècnics de so o guionistes no troben feina fàcilment, i la que troben està mal pagada.

Si hi ha una productora, una empresa o una associació cultural que ofereix un producte gratuït a una televisió, i aquesta televisió l’accepta i l’emet (tot i que dubto que pugui fer-ho, si és pública), està fent competència deslleial. Després, ¿qui voldrà comprar el que obté de franc per un altre cantó?

D’altra banda, el fet que el treball no estigui remunerat fa que els que el vulguin emetre no tinguin cap dret a qüestionar-ne la qualitat i el rigor, ja sigui artístic, tècnic o periodístic. Oferir un treball de franc a una televisió només s’entén si aquest treball no està regit per criteris artístics, tècnics o periodístics i es basa, en canvi, en la il·lusió dels autors i ideòlegs o pretén ser un producte propagandístic. Suposo que no és el cas.

stats