Publicitat
Publicitat

Els Estats Units m’han fet feminista

Abans creia que la paraula feminista feia olor d’inseguretat. Una dona que necessitava afirmar que era igual que un home també podia posar-se a cridar que era intel·ligent o valenta. Si ho eres, no calia que ho diguessis. Això ho pensava perquè aleshores era sueca.

Tenia nou anys quan vaig començar a anar a una escola sueca. Acabava d’arribar de Txecoslovàquia i un nen va ficar-se amb mi perquè era immigrant. La meva única amiga, una nena molt menuda, li va clavar un cop de puny a la cara. Vaig quedar impressionada. Al país d’on venia, una nena intimidada d’aquesta manera hauria anat a dir-ho al mestre o s’hauria posat a plorar. Vaig mirar al meu voltant per veure què pensaven els meus nous companys de classe de la gesta de la meva amiga, però semblava que no se n’havia adonat ningú. No vaig trigar gaire a entendre que, a Suècia, de sobte tenia el mateix poder que els nens.

A Txecoslovàquia les dones tornaven a casa després d’una llarga jornada laboral per cuinar, netejar i servir els seus marits. A canvi d’això, se les adulava, se les ignorava i a vegades se les maltractava, com als animals domèstics. Però eren animals domèstics mentalment inestables, com les vaques lleteres, que es poden enfurismar si no saps exactament com tractar-les.

A Suècia les feines domèstiques es repartien de manera equitativa. Aviat el meu pare també es va posar a netejar i a cuinar. Per què? S’havia divorciat de la meva mare i s’havia casat amb una sueca.

Quan es va acostar l’època de l’institut, els nois volien petonejar-nos i acariciar-nos, i les noies ens vam convertir en un grup de reines benèvoles que atorgaven favors. Com més ens desitjaven els nois, més poderoses ens tornàvem. Quan una noia decidia oferir els seus favors, l’afortunat era objecte d’enveges i elogis. La titllaven de porca, a la noia? Què volia dir porca?

La infermera de l’escola ens proporcionava condons sense fer-nos preguntes. L’educació sexual ens ensenyava els perills de les malalties venèries i els embarassos no desitjats, però també incloïa coses divertides com la masturbació. Que una noia tingués el control sobre la seva sexualitat volia dir que tenia el control sobre el seu cos, sobre ella mateixa. Les dones podien fer qualsevol de les coses que feien els homes, però també podien, quan ho decidien, tenir fills. I això ens feia més poderoses que els homes. La paraula feminista semblava antiquada; ja no servia per a res.

Quan als quinze anys em vaig traslladar a París per treballar com a model, el primer que em va sorprendre va ser veure fins a quin punt els homes es comportaven d’una altra manera. M’obrien les portes, em volien pagar els sopars. Semblava que pensessin que era massa delicada, o massa estúpida, per cuidar-me tota sola.

En lloc de sentir-me afalagada, em sentia tractada amb condescendència. Vaig reclamar el meu poder tal com havia après a fer-ho a Suècia: sent sexualment assertiva. Però els francesos no funcionen així. A les discoteques posava els ulls en un desconegut atractiu i després m’hi acostava ballant per fer-li saber que era l’escollit. La major part de les vegades, l’home tocava el dos. I quan no sortia corrent, em preguntava quant cobrava.

A França les dones tenien poder, però secret, com un estilet amagat. Es tractava d’una manipulació: l’harpia sexi que atreia l’home per fer-li fer el que ella volia. No va ser fins que vaig arribar als Estats Units, als divuit, i em vaig enamorar d’un americà que vaig haver de reordenar veritablement les meves nocions culturals.

Va resultar que una gran part d’Amèrica no creia que el sexe fos un costum saludable ni una eina de negociació. En lloc d’això, era una cosa secreta. Si parlava de masturbació, les orelles que m’escoltaven s’enrojolaven. Orgasmes? Els homes feien comentaris obscens, mentre que les dones es quedaven callades. Hi havia una línia molt fina entre la intimitat i la vergonya. Un antic ginecòleg em parlava del temps mentre em feia una revisió pelviana, com si fos una soltera victoriana i m’estimés més no saber on eren les meves parts.

Semblava que a Amèrica el cos d’una dona pertanyés a tothom excepte a ella mateixa. La seva sexualitat pertanyia al marit, l’opinió que tenia d’ella mateixa pertanyia als seus cercles socials i el seu úter pertanyia al govern. Se suposava que havia de ser mare, amant i fer carrera (amb un sou retallat) i a la vegada mantenir-se permanentment jove i esvelta. A Amèrica els homes importants eren desitjables. Les dones importants havien de ser desitjables. Això em va tocar el voraviu.

A la República Txeca els apel·latius populars per referir-se a les dones, tant si són afectuosos com si són ofensius, entren en la categoria animal: puceta, gateta, vaca, truja. A Suècia les dones són les dominadores de l’univers. A França les dones són objectes perillosos que cal valorar i témer. Per bé o per mal, en aquests països, una dona sap quin lloc ocupa.

Però a la dona americana se li diu que pot fer el que vulgui i tan bon punt ho demostra se la carreguen. En adaptar-me al meu nou país, el meu poder de dona sueca va començar a esvair-se. Em vaig afegir a les dones del meu voltant que intentaven fer-ho tot i fracassaven rotundament. Ara no tinc més remei que treure del calaix empolsegat la paraula feminista i enllustrar-la.

Em dic Paulina Porizkova i soc feminista.

Més continguts de