Estimats germans
Al meu poble, no fa tant de temps, hi havia un padre (ell es feia dir padre, perquè trobava que quedava més seriós) que quan venien eleccions no es descuidava mai de fer la mateixa exhortació als feligresos: “Sobretot no vos descuideu de votar es nostros”. No va especificar mai, el padre, qui eren “es nostros”, perquè no calia: òbviament es referia al PP. El bon padre es veia en l’obligació moral de donar el seu missatge electoral, tot i que no va arribar mai a demanar una pregària perquè sortissin uns determinats resultats electorals, suposo que perquè no havia arribat a arquebisbe de València, com monsenyor Cañizares.
No és que sigui cap sorpresa. D’ençà que el cardenal Cisneros va dir allò de “ estos son mis poderes ”, i encara més d’ençà que alguns sacerdots varen donar carta de naturalesa a una cosa anomenada nacionalcatolicisme a força de beneir execucions públiques, la molt espanyola i molt catòlica Església espanyola s’ha avesat a dir la seva en temes polítics, fins al punt d’oferir-nos l’espectacle de treure bisbes al carrer encapçalant manifestacions contra l’avortament o el matrimoni homosexual, poc abans que sortissin a la llum els escàndols de pederàstia protagonitzats per una colla de clergues espanyols, i que l’actual papa Francesc, pel que es veu, no acaba d’aprovar.
Espanya i jo som així, senyora, com va dir el filòsof. Ignoro si els devots valencians estan o no de genolls a les ordres de l’arquebisbe Cañizares donant-se cops al pit perquè Espanya no es desintegri. Em consta, això sí, que David Cameron, Barack Obama, Angela Merkel i el president de Pronovias intercanvien whatsapps en plena matinada amb jaculatòries contra el president Artur Mas, perquè la unitat d’Espanya és un tema que els fa perdre la son, després que el ministre García-Margallo els hagi posat en alerta.
Per contra, els que deuen estar resant de debò deuen ser els responsables de premsa i els caps de campanya de Mariano Rajoy, suplicant que el seu cap torni al refugi de la pantalla de plasma i no s’arrisqui a fer més el ridícul quan li preguntin per la Constitució espanyola, que és un text que ha esgrimit mil i una vegades però que va demostrar desconèixer estrepitosament en una entrevista a Onda Cero, on va fer palès que no sabia exactament què havia de fer amb set milions i mig dels seus ciutadans, altrament anomenats catalans.
Jo sóc pecador i les meves pregàries valen poc, però m’atreveixo a resar perquè, passi el que passi diumenge, no hàgim d’estar pendents mai més de governants tan extremament incompetents i indecents com els que encapçala Don Mariano. Havíem vist coses vergonyoses, però l’actual govern d’Espanya ens ha donat a conèixer el que ve a continuació de la vergonya aliena. Amb el permís de l’arquebisbe Cañizares, prego a la Mare de Déu de Gràcia, que és la que tinc més a prop, perquè mai més tornin a guanyar “es nostros”.
