Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Felicitats a totes les etetés!

Quan hom treballa en una empresa -per exemple, una empresa de neteja o la universitat- té un contracte. Però quan hom treballa per a moltes empreses -per exemple, tres o quatre cases on fa de jardiner o tres o quatre editorials on corregeix llibres- el normal és que faci factura. És el meu cas. I com que quan no treballo no cobro, a l'estiu redueixo despeses. Una de les despeses que redueixo és la de la neteja. A l'estiu, netejo jo.

Segons la nova llei, però, haig de contractar la senyora de fer feines, de manera que a l'estiu li hauré de pagar les vacances i la paga extra. D'altra banda, li hauré hagut d'augmentar el sou perquè continuï cobrant, com abans, deu euros per hora, descomptada la Seguretat Social. El que pagaré de més (a ella i a la gestora) potser no és una bogeria, però em desestabilitza. Si jo cobrés vacances i tingués paga extra, em costaria menys pagar vacances i paga extra. D'altra banda, aquesta llei m'impedeix contractar un familiar per fer la neteja, com ara el meu marit, la meva mare o el meu germà. Per què? Per si estafo?

Naturalment, tothom ha d'estar assegurat i les senyores de fer feines també. I això inclou les pobres que no tenen papers o que cobren una pensió de pena de manera que treballen en negre. Però no s'ha de ser Marie Curie per entendre que els que van fer la llei van pensar que la majoria de senyores de fer feines mai de la vida es farien autònomes, perquè és car i és feixuc. I això és un greuge comparatiu per a tots els autònoms, alguns dels quals també suen per pagar els 300 euros al mes, fer les factures i exercir de recaptadors de l'IVA. És una llei que ha estat feta amb la, diguem-ne, part inferoposterior del tronc sobre la qual descansa el cos quan hom seu. Em recorda aquell gloriós eslògan que feia: "Parlar el català depèn de tu". I si depèn de tu, no depèn de mi. Menja't el marronàs, guapo, que jo ja he complert.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT