El Primer Full Groc

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsL’aparició del número 1 dels Fulls Grocs dóna actualitat a aquestes ratlles. Els amics Lluís Montanyà, Sebastià Gasch i G. Díaz Plaja, que són els autors dels articles que publica el full groc, sembla que no s’han proposat altra cosa que donar-se la satisfacció -privilegiada- de poder escriure en lletres de motllo allò que realment pensen. En aquest aspecte, Sebastià Gasch, sobretot, s’ha destacat amb una magnitud que seria injust de silenciar. Nosaltres no tenim res a dir amb aquest full groc ni amb tots els fulls grocs en general. És més: sentim una irresistible simpatia per aquesta mena d’aventures, i, si la posició ens ho permetés, no faríem pas altra cosa que escriure galéjades d’aquest ordre. No obstant, ens fem perfecte càrrec que l’exercici d’aquest esport comporta un perill. És el de prendre’s la cosa molt seriosament i creure en la seva possible eficàcia. No. Aquestes expansions literàries no han de voler tenir altra eficàcia que la de divertir els que les escriuen. Hi ha una mena de satisfacció sensual a poder dir públicament una gran inconveniència. Als amics Montanyà, Gasch i Díaz Plaja els he de retreure aquesta manca d’humor, d’alegria, que destil·la el seu manifest. Els seus articles no tenen l’empenta àgil, riallera, irreverent, de la bona joventut. És a dir negligeixen totes les qualitats verament simpàtiques i positives d’una obra de joves i, en canvi, n’aprofiten tota la part negativa, o sigui aquest imperdonable to de suficiència i aquesta mena de convicció íntima de dir unes coses terriblement sensacionals. Quan algú té ocasió d’escriure en una fulla d’aquestes que ni les signatures que hi ha al peu des articles els acaben de treure l’aire de fulles clandestines, ha de fer tots els possibles per aprofitar-se degudament d’aquesta posició excèntrica que se li ofereix. Un home amb una mica de fantasia pot treure resultats meravellosos d’una situació semblant. És el que no han fet els amics Montanyà, Gasch i Díaz Plaja. Es poden dir coses molt més fortes, de molta més audàcia que les que han escrit els nostres amics. Però cal dir-les amb cara de salut, de bon humor, i no amb un aire preocupat i professoral. Ben mirat, però, això són només qüestions de forma i potser els autors del Full Groc ens podrien demostrar que estan carregats de raó en adoptar l’actitud que han escollit.