Guies ferroviàries romàntiques

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAla nostra manera també volem celebrar, aquesta anyada, el centenari del romanticisme: és un homenatge que ens surt del cor perquè en el fons del fons, malgrat que anem posant anys, tenim les nostres arrels de romàntics. I plau-nos de fer-ho en companyia de Víctor Balaguer, el líric abrandat de mitjans de la passada centúria, que amb un estudi lleuger, però encès, de la nostra història, tingué el do de fer-la corprenedora. Corria l’any 1857. El poeta tenia trenta-tres anys; era cronista de Barcelona, redactor del “Brusi”, i havia publicat diferents obres, entre elles Bellezas de la historia de Cataluña, i, en aquella data, diverses guies. Ara com ara són aquestes les que ens interessen, i especialment les de la “Colección de guías de ferrocarriles de Cataluña”. [...] Feia nou anys justos que s’havia inaugurat el primer trajecte ferroviari, de Barcelona a Mataró. La difusió de les ferrovies s’animava al nostre país, com ho prova el fet que la capital irradiava ja quatre línies, i també, l’embadaliment del públic davant la tracció a vapor, del qual són un reflex les paragrafades i les imatges literàries de l’escriptor-poeta, [...] Per a cadascuna de les quatre línies esmentades Víctor Balaguer escriví una guia: de Barcelona a Arenys, de Barcelona a Granollers, de Barcelona a Terrassa i de Barcelona a Martorell. Aquestes guies, al pas del tren, us descriuen cada paisatge, us historien cada moment, us valoren cada poble, sempre en una forma exaltada. Fan de cicerone, com ho diuen llurs portades. El tren corre, però corre molt més la imaginació tumultuosa del poeta: som en ple romanticisme. Cada guia comença per un memoràndum del que convé de saber al passatger: preus, horaris, servei d’òmnibus, disposicions reglamentàries, etc. [...] Ens fa saber, així mateix, que les millors fondes de Barcelona eren la de “Las Cuatro Naciones” i la d’“Oriente”, situades a la Rambla, “el lloc més concorregut de la ciutat”, i que comptaven amb servei de dormitoris i taula “a preus enraonats”. La sequedat d’aquests ressenyaments allunya l’esperit del poeta, però hom el retroba en les introduccions, on fa la invitació al viatge. En una d’aquestes diu, en començar: “El camp és la salut per a les ànimes malaltes”, “¿Què feu aquí, doncs, enterrats en eixos grans panteons que hom anomena ciutats, ficats en eixos nínxols que anomenen cases...? [...]