Hipersexualitat i altures
He estat una setmana al Líban i he pogut mirar ben poca televisió: tot just un parell d’hores a la tornada, en el vol des de Beirut fins a París. Però puc salvar la crítica erràtica d’aquest dilluns gràcies a un clip que vaig veure a l’avió. No només és el contingut audiovisual més eròtic que he vist últimament -ehem, en obert- sinó també un dels més sexistes. El vídeo en qüestió és el que explica les mesures de seguretat del vol. Ja ho saben, aquelles rígides coreografies que, abans que s’enlairés l’avió, feien les hostesses davant de la indiferència del passatge (en el millor dels casos). Ja fa temps que les companyies s’han adonat del desinterès que suscita la demostració, però han descobert la fórmula infal·lible perquè la parròquia s’hi torni a fixar: passar-ho en un vídeo. És aquell mateix mecanisme animal que fa que, a les primeres files de qualsevol concert, hi hagi més gent veient el seu ídol a través de la pantalleta del mòbil que no pas mirant-lo directament amb el que vindrien a ser els ulls.
Doncs bé, allà on altres companyies posen alguna hostessa raonablement telegènica, Air France fa servir sis models de passarel·la. Una va vestida d’hostessa -i té aquella mirada a mig camí entre la timidesa i la picardia que s’escau al clixé de francesa ardent- i les altres cinc semblen extretes d’un anunci de Tampax dels que dirigia Isabel Coixet. Tot el vídeo juga amb els tòpics gals: les no-hostesses duen pintallavis vermell, tenen un aire garçon i es mouen provocativament. No mostren on són les sortides d’emergència: ho ballen. I, quan han d’ensenyar com s’ha d’evacuar l’avió, fan saltironets de bucòlica cabreta amb les seves mínimes sabates de taló... En un altre dels moments, l’hostessa recomana cordar-se el cinturó de seguretat: “Et remarcarà elegantment la línia de la cintura, al mateix temps que garanteix la teva seguretat”, diu mentre una noia que gasta la talla 34 se l’estreny.
El vídeo pot semblar una minúcia poc digna de comentari, però jo hi veig un resum reconcentrat del que és la imatge al segle XXI: irònica, autoreferencial, amb metatext i, sobretot, hipersexualitzada fins al punt que amara ja els missatges informatius de tràmit com aquest. Hi ha masclisme, però també desacomplexament sexual. Els estats normalitzats són entitats molt despreocupades. Diuen.
En fi: jo no sé si l’any que ve, per compensar, posaran un estol de fornits models. No seria cap solució. Un vídeo així resulta contraproduent, si del que es tracta és de fer aprendre les mesures de seguretat. Entenguin-me: veure una alta concentració de belleses femenines no és el pitjor que m’ha passat aquesta setmana. Ara bé, si hagués sigut el meu primer vol, i n’hagués passat alguna de grossa, probablement hauria acabat amb la màscara d’oxigen col·locada badocament sobre el cap, en forma de simpàtic barretet.
