Publicitat
Publicitat

iaqui

Informes, comparacions i propostes

Avui sabrem la nota de l’ensenyament català a l'informe PISA, que segons avancem a l’ARA, haurà pujat una miqueta, però no prou per tirar coets. I vindran dies de comparacions en què el mite de Finlàndia reapareixerà a les nostres vides, i en què als cafès amb llet dels pares i mares de després de deixar els nens a l’escola ens esgarrifarem perquè no anem tan bé com voldríem. I tots buscarem culpables i deixarem anar tòpics i cadascú escombrarà cap a casa per confirmar que ell ja havia avisat i si no li fan cas estem perduts.
Les notes sempre ajuden, sobretot si s’analitzen en context, però el que ajudaria de debò per fer millor els deures seria que cada col·lectiu assumís la seva part de responsabilitat. Aquests informes, i l’enfocament mediàtic que els donem, acaben generant tensió entre famílies i professorat perquè a tots ens és més fàcil detectar en què falla l’altre que fer autocrítica. Tenim una tendència innata a minimitzar la nostra influència sobre el fracàs i a exagerar la nostra participació en l’èxit.
Tinc més dubtes que certeses sobre com reaccionar a un informe PISA, però sé que ni pares ni mestres ens podem permetre desanimar-nos. Proposo aplaudir el que ens surti bé, relativitzar el que no es pugui arreglar de cap manera, i posar-nos a treballar amb alegria i confiança per millorar de seguida el que sigui més urgent. Perquè els nens, això sí que ho noto, creixen de pressa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT