Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Josep Maria Espinàs

Llegir, llegir, llegir. A l'articulista més veterà de la premsa tant li fa que sigui cap de setmana; avui, amb nostàlgia A l'hora d'arrencar el dia no faig diferències amb la resta de la setmana. Acostumo a anar a dormir tard, cap a les dues, i sempre em llevo cap a quarts de deu. Com cada dia. A més, esmorzat i enllestit, també faig el mateix de cada matí: escriure l'article.

Fa ja 35 anys que escric l'article diari. Són molts, oi? Un dia un periodista em va dir que això era un rècord mundial. No ho sé, però són molts anys. Faig sempre el mateix, llegir-me els diaris del dia i després escriure.

Sí que hi ha diferències al migdia. Com cada dissabte, excepte si som fora de Barcelona o hi ha alguna cita especial, anem a dinar amb la meva dona i la meva filla, l'Olga, al restaurant d'un amic, el Lázaro. També fa molts anys que ho faig. Ja hi anava amb el meu cunyat Nèstor Luján.

Després tornarem a casa i jo em posaré altre cop a llegir, o a escriure per a algun llibre. Avui tinc un especial interès a llegir, i sobretot mirar les fotos, el llibre La VI Flota a Barcelona. Quan els americans envaïen la Rambla , del Xavier Theros. És que en aquell 1951 jo vaig estar embarcat dos dies al USS Forrestal , durant les maniobres. Va ser tota una commoció a Barcelona.

Al vespre, després de sopar, altre cop lectura, i fins tard. Només m'aturo si hi ha futbol, com és el cas. Tinc la netedat de consciència que puc perdre horeta i mitja. De fet, em miro el partit de reüll, no deixo de fer feina.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT