Publicitat
Publicitat

FORA DE TEST

L'abstenció és aliada del PP

Especulant.No és mai recomanable parlar de l'abstenció com d'un cos únic, guiat amb mà ferma cap a un horitzó polític concret. És equívoc afirmar que l'abstenció és "majoritària", com si tingués un programa electoral al darrere, o donar carta de naturalesa a un cert Partit dels Abstencionistes, perquè és impossible saber què s'amaga al darrere de la decisió de cadascun dels no-votants. Però, en canvi, sí que podem especular sobre els efectes que l'abstenció produeix per passiva en el resultat electoral global. En aquest sentit, no em sembla gaire arriscat afirmar que, en la cita del 20-N, un augment de l'abstenció pot afavorir clarament les opcions del PP a Catalunya. En primer terme, això podria projectar una imatge distorsionada del moment polític català. I a més el PP en el poder ho utilitzaria per desactivar qualsevol aspiració nacional catalana -o fins i tot com a coartada per als plans recentralitzadors que s'entreveuen en el seu programa electoral.

Desafectes.És cert que en les eleccions generals la participació és més alta que en les catalanes, però també ho és que a Catalunya hi ha una abstenció estructural que ara té possibilitats de créixer a causa de la famosa desafecció, el desencís per la falta de respostes polítiques a la crisi econòmica (base del moviment dels indignats) i la desmobilització del vot esquerrà a causa del fracàs dels governs de Zapatero a Madrid i del tripartit a Barcelona. D'aquest càstig no se n'escapa CiU, perquè en el seu primer any de govern ha hagut d'emprendre mesures impopulars. A tot això hi hem d'afegir la possible inhibició d'una part del vot sobiranista, el que continua enfadat amb ERC, el que potser va votar Mas però no votarà Duran o el que no se sent motivat a participar perquè es tracta d'unes eleccions espanyoles. (Cal recordar que SI i les CUP recomanen no acudir a les urnes.) Com és fàcil de deduir, tota aquesta abstenció afegida prové dels rengles de l'esquerra o del catalanisme, mentre que el vot català del PP està mobilitzat i desinhibit.

Recordatori.No es tracta de criminalitzar l'abstenció ni d'afegir-se a la consigna del vot útil, de la qual ha fet ús i abús el PSC des de temps immemorials. Però cal recordar que l'abstenció dels uns infla el vot dels altres. Si la majoria catalanista d'aquest país es desentén del procés, serà per a profit dels seus adversaris. És cert que el PP ja té un peu i mig a la Moncloa, i la magnitud del seu triomf no depèn només de nosaltres. Però precisament per això és important que el futur president Rajoy sàpiga, quan contempli el mapa de la Pell de Brau tenyit del blau popular, que Catalunya continua sent-ne l'excepció, gràcies a la força i l'esperit vetebrador del catalanisme plural. Els pròxims anys seran molt importants per a la definició de nous horitzons socials i de país; hi ha en joc el nostre model econòmic i social, el llistó de la nostra sobirania i també l'estructura jurídica de la Unió Europea. Ens convé participar en aquests grans debats amb veu pròpia, i no deixant que parlin en nom nostre els que sempre ens han volgut muts i a la gàbia. Parlem, doncs, el dia 20. Després tindrem dos anys llargs per dedicar-los a la indignació i l'emprenyada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT