Leonard Cohen falsificat
Alexis Tsipras és un líder del que s’anomena la nova esquerra europea. Segons ell, el canvi a Europa es diu Syriza, el partit que ell lidera, de la mateixa manera que el canvi a Espanya es diu Podem/Podemos. D’aquesta manera reafirma una identificació entre dos partits i dos països que en un principi no tenen res a veure, però que necessiten sentir-se a prop i fer front comú. Grècia i Espanya no tenen gairebé res en comú, tret de formar part del club dels estats més corruptes d’Europa, un motiu obvi d’orgull. Syriza i Podem/Podemos tampoc no comparteixen res que no sigui una lectura francament empobrida de l’ideari de l’esquerra de tota la vida i la possibilitat d’arribar a ocupar el poder a expenses dels partits polítics tradicionals. Francament, no és per tirar coets, però Alexis Tsipras ahir va voler celebrar-ho.
Per fer-ho, va citar una cançó de Leonard Cohen, First we take Manhattan, que per al senyor Tsipras és una expressió del canvi que segons ells representen Syriza i Podem/Podemos. Personalment, dubto molt que Tsipras li demanés permís a Leonard Cohen per citar aquesta cançó i encara menys que el seu autor se sentís còmode amb la cita. Més que res, perquè la cançó no va de bromes.
Traduïda, la lletra de First we take Manhattan diu així: “Em van sentenciar a vint anys d’avorriment / per haver intentat canviar el sistema des de dintre. / Ara vinc, vinc a recompensar-vos. / Primer prendrem Manhattan, després prendrem Berlín. / Camino guiat per un senyal dalt del cel. / Camino guiat per una marca que duc a la pell. / Camino guiat per la bellesa de les nostres armes. / Primer prendrem Manhattan, després prendrem Berlín”.
La cançó és més llarga, però em sembla més que suficient. Si no vaig gaire errat, Leonard Cohen intentava fer un retrat del terrorisme, el feixisme i l’ús de la força per intentar imposar un ideari. Ara hi ha un líder de l’esquerra emergent europea, el senyor Tsipras, que es pensa que pot utilitzar aquesta cançó com una mena d’himne. O aquest home està trastornat o no sap llegir. Que treguin les seves mans i la seva llengua de damunt dels grans artistes. Leonard Cohen no tan sols no volia justificar líders oportunistes i barats, sinó que intentava denunciar-los. Si la incapacitat de segons qui per entendre el que està més que clar el du a un error tan clamorós com aquest, deixem-ho estar. Molts estem tips i cansats de la socialdemocràcia europea, però si l’alternativa són unes esquerres que es proposen com a canvi i mentrestant no aconsegueixen ni entendre la lletra d’una cançó de Leonard Cohen, és per sortir corrents. No sé quina Europa ni quina esquerra ens espera (o més aviat vull pensar que no siguin les que m’imagino), però mentrestant em poso a escoltar una altra cançó del gran Cohen. Es diu The partisan i tracta de com els grans ideals poden arribar a generar les pitjors decepcions. Només ens falta que uns nouvinguts ens falsifiquin l’obra dels millors artistes del nostre temps, quan més falta ens fa la seva obra.
