Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

L'exofici de Mourinho

Per primer cop, ahir i abans-d'ahir, diversos polítics aborígens van poder fer servir al Senat les llengües pròpies i cooficials de la mare Pàtria. Així doncs, els columnistes més fatxes s'han apressat a fer-nos saber el cost de tot plegat. Un cost superflu si tenim en compte que hi ha crisi, etcètera. Diuen que són 11.950 euros per ple. Es veu que s'han hagut de comprar 400 auriculars i llogar set intèrprets: dos per al català, un per al valencià, dos per al gallec i dos més per a l'euskera. Els treballadors, per cert, només traduiran la llengua cooficial al castellà, però no ho faran a l'inrevés.

Qui trobi que pagar traductors és una despesa supèrflua també trobarà una despesa supèrflua, suposo, que les actes oficials del Senat s'escriguin només per una cara, i no per totes dues. Sobretot si tenim en compte que el Senat gasta 13,7 milions l'any en materials. I potser fins i tot trobarà que és una despesa supèrflua que existeixi el Senat. Si no hi hagués Senat no hi hauria traductors, ni despesa de material. Ni ens gastaríem els 8,3 milions d'euros anuals en dietes per als senadors.

Però no cal ser tan dràstics. I com que estalviar sempre està bé, tinc una proposta per tal d'abaratir una mica aquests 11.950 euros per ple. Es tractaria de fer un gran sacrifici, sí, però suposaria un estalvi de 1.700 euros per sessió, que no està malament. ¿I si consideréssim que el català i el valencià no són dues llengües diferents, sinó que són la mateixa? ¿No ens podríem estalviar el traductor de valencià?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT