“Luis, sé fuerte; haremos lo que podamos”
Ell ha estat fort i ells han fet el que podien. La frase que dóna títol a l’article és un SMS que li va enviar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a Luis Bárcenas el 18 de gener del 2013, quan Bárcenas, tresorer del Partit Popular, va començar a tenir problemes seriosos amb la justícia. Bárcenas, que amb prou feines era un comptable, havia amassat una fortuna de gairebé quaranta milions d’euros, convenientment emmagatzamats als paradisos fiscals més hermètics del món. A canvi, havia untat amb tota generositat la plana major del PP, inclòs el mateix president Mariano Rajoy. No ens ho inventem en aquesta columna; tot consta en els quaderns que el mateix Bárcenas va publicar primer a les pàgines d’ El País i després a les d’ El Mundo. És de domini públic, vaja. El Partit Popular és un partit bàsicament corrupte, i durant una bona pila d’anys el gestor d’aquesta corrupció es va dir Luis Bárcenas.
Donar a conèixer al públic el que Bárcenas deu saber equival a fer públic el sistema de finançament dels partits polítics espanyols, catalans i autonòmics, cosa que tenen tàcitament prohibida entre ells perquè significaria l’esfondrament definitiu de tot un sistema polític que fa quaranta anys que dura i que està podrit des del començament, incloent-hi (com ja s’ha vist) la Corona. Bárcenas sortirà de la presó quan pagui la fiança de dos-cents mil euros, una quantitat irrisòria per a qui té quaranta milions fortament protegits sota secret bancari. Abans havia cobrat un sou ben abundós “en diferit”, com ens va explicar la governanta Cospedal. Va ser una explicació que ja ho anunciava tot i que ens va deixar molt tranquils.
Un partit polític no s’hauria d’assemblar a una banda de delinqüents, però el PP ho aconsegueix en gran mesura. Naturalment que Espanya, com qualsevol país, necessita un partit referencial de centredreta, però això no és centre ni és dreta. Això és el més pur, simple i desvergonyit lladronici. Es tapen ells amb ells, i ara han tapat aquest Bárcenas que aviat tornarà a esquiar a les pistes més exclusives i a sopar als restaurants més selectes que li puguin passar pel cap. S’ho ha guanyat perquè, com els bons gàngsters, ha sabut amenaçar i ha sabut callar quan era l’hora de fer cada cosa. També ha sabut sofrir presidi i escarni públic, coses que no són exactament plats de bon gust. Ara se li paguen els serveis prestats, des dels sobres sempre agradosos fins a un silenci que salva un partit i un govern. Però com que la resta del món no som necessàriament idiotes, mentre contemplem impotents aquest espectacle de desvergonya sentim ràbia d’aquesta colla de lladres que negocien entre ells a costa dels nostres impostos. L’excarceració de Luis Bárcenas, quan arribi, deurà ser el millor símptoma de la recuperació que, amb més de quatre milions d’aturats, gaudeix l’Espanya governada per Rajoy. Ens pensàvem que ho havíem vist tot, però això és massa gros. Almenys els delinqüents comuns i habituals s’esforcen a dissimular una mica, ni que sigui per un punt de dignitat que aquests no tenen ni coneixen.
