Messi

Messi com la infanta. Es refiava del seu pare, com ella del seu marit. “No sabia res, em dedicava a jugar a futbol”, “firmava perquè confio en el meu pare”, diu al jutge. I el pare ho corrobora. Cal protegir la màquina de fer diners. Però el problema és que Messi no és una màquina sinó una persona en plenes capacitats mentals i físiques. I forma part del reduït grup de personalitats que per la seva notorietat -d’estrella futbolística o de filla de reis- ocupen un espai destacat en l’univers mediàtic. Resulta penós que gent amb tots els recursos del món adoptin el paper d’eterns adolescents incapaços d’afrontar les responsabilitats que els són exigibles com a qualsevol altre mortal.

Gairebé segur que el pare, els assessors i l’entorn d’aprofitats habituals tenen gran part de culpa en l’embolic. Però Messi és un ciutadà major d’edat, que guanya desenes de milions d’euros i que ha de saber que una firma compromet. I si no, haurà d’aprendre que la ignorància de la llei no excusa del seu compliment. El paper de víctima immaculada no li escau, per molt que mentre faci gols alguns l’hi perdonin tot i que entre els seus fans hi hagi qui pensi que en el seu lloc faria el mateix. Si, com és probable, a Messi, com a la infanta, la coartada li funciona, els que el justifiquen creuran que tenen raó. Malgrat que la condició d’icona del futbol mundial no comporta el dret a la impunitat.

Càritas ha xifrat en 10.000 milions la quantitat que permetria començar a revertir la creixent desigualtat a Espanya. N’hi hauria prou amb més determinació en la lluita contra l’evasió fiscal per afrontar aquesta emergència. No seré tan il·lús per apel·lar a una cultura de la responsabilitat compartida, caldria un miracle i els miracles no existeixen. Un cas com aquest, tanmateix, podria ser una crida d’atenció: els rics també han de complir les seves obligacions. I en canvi es converteix en l’espectacle victimista d’un home que ho té tot i en l’escena judicial juga el paper d’un caràcter infantil que no entén res del món dels grans. Segurament aquesta jugada també li sortirà bé. I llavors, què pensaran els ciutadans?