Publicitat
Publicitat

Carta a Arnaldo Otegi

Mirall trencat

Benvolgut senyor Otegi,

M’imagino que ara mateix, a la presó de Logronyo, deu tenir coses més urgents a fer que llegir aquesta carta. I, a més, tinc la sensació que si finalment ho fa, pensarà: de què em parla aquest, ara?

Li parlo de quan érem joves, de les vegades que havíem sentit a dir que els bascos sí que tenien collons, que ells sí que defensaven les seves coses. De la fascinació que durant molts anys vam sentir a Catalunya per Euskadi. D'un estrany complex d'inferioritat que no ens trèiem de sobre. Que vostès eren els valents i nosaltres els porucs. El germà gran i el petit. El cosí de Zumosol i el parent desnerit que vol, però no gosa .

De quan ens pensàvem que vostès -a la seva manera, que no era la nostra- obririen camí i nosaltres aniríem al darrere, sense haver d'embrutar-nos les mans. De quan aquí estàvem tot el dia pendents d'allà i allà vostès anaven a la seva, com han fet sempre, i ben fet que han fet. De quan aquest emmirallament del meu país amb Euskadi era un fenomen transversal, que afectava molts nacionalistes i independentistes, però també gent de l'esquerra clàssica catalana, seduïda per l'èpica revolucionària i la idea romàntica de la lluita fins a les últimes conseqüències.

Vam començar obrint ampolles de xampany quan Carrero Blanco va volar pels aires, vam estar uns quants anys mirant cap a un altre costat quan vèiem coses que no ens agradaven però passaven lluny, i finalment vam acabar plorant per les cantonades d'Hipercor i de Vic. Potser ens va costar massa temps i sobretot massa morts, però un dia aquell mirall amb què ens miràvem, es va trencar. El vam trencar. I, a poc a poc, ens vam començar a mirar a nosaltres mateixos i a entendre que el camí cap a la nostra plenitud nacional no ens el caminaria ningú que no fóssim nosaltres.

I en aquestes estem, aquí caic, allà m'aixeco, però caminant. I aquests dies contents de veure com l'esquerra abertzale basca que vostè representa li ha fet entendre a ETA que també ha de buscar un altre camí, i ha introduït conceptes que nosaltres hem fet servir molt aquests últims mesos, com el dret a decidir o la necessitat d'una segona Transició. Enhorabona per aquest pas, senyor Otegi, i sort. Que cada terra faci sa guerra. I això sí, que la faci en pau.


P.D.

Li he llegit que a la presó mata el temps fent molt esport, llegint molt i citant Nelson Mandela quan deia que ens hem de formar al màxim per quan recuperem la llibertat. Si el govern espanyol no el deixa anar aviat, el risc és que no en surti una persona. Que s’hi trobin un mite.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT