Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Quan Montoro es creu que és Merkel

Espanya està intervinguda i en lloc de preguntar-se com ha arribat fins a aquí es dedica a treure pit de manera ridícula, a autoaplaudir-se i a fingir que decideix coses que ja no decideix. Però com l'home que se sent humiliat a la feina i al vespre es revenja humiliant els de casa, Montoro es cura les ferides de les imposicions europees sentint-se que ell també pot fer de Merkel per una tarda, posant-se dur i inflexible. Sempre hi ha algú més avall amb qui et desfogues, i ahir, per variar, ens va tocar més el rebre als de l'epígraf "autonomies". Mas-Colell va esclatar, va dir que se sentia tractat com un súbdit, i quan vam publicar-ho a la web de seguida van aparèixer els comentaris previsibles: "I ara se n'adona?", "I què esperem?" i múltiples variants del #tenimpressa. La intervenció accelera xocs de trens, amplifica les frustracions i ajuda a treure caretes. El mateix dia que al nostre Parlament intentaven posar-se d'acord per consensuar dos folis d'embrió de pacte fiscal el conseller d'Economia tornava enfurismat i admetia que aquest Madrid és el de " l'ordeno y mando ". La tardor anunciada és demà passat i l'abans anomenat pla B té tots els números per ser el pla A, de manera que aniria bé que existís. Mas ha preferit ser ordenat i carregar-se de raons, i no es pot queixar: l'Espanya intervinguda, ferida i intervencionista és una mina de raons.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT