No funcionava...

Llegeixo al diari El País una entrevista amb Eladio Jareño, excap de premsa de la líder del PP Alícia Sánchez-Camacho i ara cap d’informatius de TVE a Catalunya. A la fotografia, per cert, hi surt agafant un dels ninots dels Lunnis, com un ventríloc experimentat i eficaç. Quan li pregunten per l’acomiadament de la periodista Cristina Puig, diu: “Això és un equip i tothom hi ha de posar el seu gra de sorra. Si algú no s’integra, té problemes de relació o no funciona, si és de la casa, se’l canvia. I si no, se li rescindeix el contracte”.

M’hauria semblat d’allò més coherent que en Jareño s’hagués petat la Puig per raons ideològiques, la veritat. De la mateixa manera que em sembla molt coherent que aquesta mateixa tele hagi fitxat diversos periodistes de la cadena Intereconomía “per afrontar l’any electoral”. (Mai se sap si els periodistes de la redacció es posaran escrupolosos amb la pluralitat i totes aquestes hòsties que els ensenyen a la facultat.) Ara bé, en Jareño dóna a entendre que les raons de l’acomiadament no són ideològiques, sinó més aviat psicològiques. I això ja em preocupa més. Per treballar a Televisió Espanyola has de tenir una determinada “personalitat”. Per una banda diu que “no s’integrava i tenia problemes de relació” i per l’altra diu que “no funcionava”. No és el mateix, però ho posa al mateix sac. Hom pot no estar integrat, hom pot tenir problemes de relació, però, alhora, funcionar molt bé. A menys, naturalment, que la idea que té Jareño “d’estar integrat” i de “no tenir problemes de relació” és que siguis del PP i, per tant, et faci molta il·lusió anar a fer copes amb els teus col·legues també del PP i no hi tinguis cap “problema de relació” perquè us pugueu passar el dia parlant bé de Mariano Rajoy. A fora de la feina i a dins, esclar.