Publicitat
Publicitat

Obladi-oblada

Òscar Andreu: "No sóc graciós"

35 anys. Àcid i lúcid. Tímid i lent. Noi de barri de ciutat d'extraradi. Té un sofà gran i els dijous es posa corbata. Capitaneja el programa 'La competència' a RAC1 al costat d'Òscar Dalmau i és el líder de 'La Banda Municipal del Polo Norte'. Cireres a les galtes, pell lluent. És un paio trempat. Us agradaria.

Amb l'Òscar ens coneixem una mica però tampoc tant. Això sí, prou per demanar-li que es mulli. Ho fa a mitges: De tant en tant, em diu. Ep, això, off the record.

Roba xopa, aigua arrissada, bombolles per tot arreu: Quan temps feia que no et banyaves? No ho sé, a casa tinc plat de dutxa. Ets de dutxa diària? Sí. Des que tens consciència? Sí. Jo ja no tinc flora a la pell, pràcticament m'he esborrat. Desdibuixats i molls fins a mitja cintura li pregunto amb quina part del seu cos sec es queda: Amb el fetge. És una de les coses que em va deixar el meu pare: està fet a prova de bomba.

L'últim, o no.
Bevem gintònic enfonsats en un sofà de l'Hotel Omm. L'Òscar és alt i prim com un patinador. Té un aire tímid, uns pòmuls amples i uns cabells negres aixafats. Sembla absent, però hi és; mira com fent l'ullet, però sense fer-lo; i somriu, però tampoc riu com una hiena. És inconcret, difícil de desxifrar. Tu qui ets? No ho sé, és llarg d'explicar i no trobo l'acudit. Suposo que sóc algú amb qui podria venir de gust anar a fer una copa. O dues. O potser tres. De nit sempre estàs a punt? Sí. Com més fosc, millor: el sol encega. De les 7 nits de la setmana, quantes en surts? 3 o 4. A quina hora et lleves? Tinc un primer despertador a les 9.35 i un altre a les 9.42. Ets l'últim a arribar a la feina? Últimament sí.

Competència, o no.
L'Òscar és lent i pausat i viceversa. Però el cap no li para: La competència s'ha convertit en un fenomen radiofònic: un programa d'esmorzar i riure que ha recuperat la ràdio amb públic. Tant de temps treballant amb l'Òscar Dalmau, et segueix fent gràcia? Sí, molta. Entre vosaltres hi ha competència? No en el sentit animal, però sí que hi ha la intenció de millorar les coses que fem: competència constructiva. Sou els guionistes més ben pagats del sud d'Europa. També sou els més bons? No ho crec. Sovint no hi ha relació entre ser el més ben pagat i el més bo. Negocies tu? Ho fem tots dos. Tu ets el poli bo o el dolent? Això forma part de l'ordre intern de l'empresa. Només et puc dir que ell fa de policia babau i jo d'imbècil.

Estimar, o no.
L'Òscar té unes orelles simpàtiques. De debò. Tu t'escoltes? Cada cop menys. Al principi de tot m'hauria trencat la cara. Coi! Em quedo de pedra: Ets molt autoexigent? Sent autocrític et diria que no ho sóc suficient. Es pot aprendre a ser graciós? Lo fotut és fer-se el graciós. Tu ho ets, de graciós? No. Enginyós? Això sí. Produeix plaer parir un acudit? Sí. Hi ha una descàrrega d'hormones important. I al llit, es pot riure? A veure, no ha de ser el Circ du Soleil, però sí. Ara, si ella riu massa, llavors em preocupo. Tens sentit del ridícul? Sí. I l'exploto. Què és el que més et preocupa? Quedar com un ignorant. Per això intento parlar poc i escoltar molt. Creus que ho ets? Per descomptat. Això és un constant viatge d'allunyament de la ignorància. L'últim àlbum de La Banda es diu Corazón o nada . I això? A vegades et planteges si val la pena jugar-se-la, posar-hi el cor, o no. Estimar o no estimar. Què va ser primer, la música o el desamor? Van coincidir bastant en el temps. La música segueix sent sexe, drogues i rock'n'roll? Sí. I ja està bé així? Si no t'hi deixes la pell, sí. I tu, què deixaràs abans, la ràdio o la música? De viure.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT