Publicitat
Publicitat

No parlem d'art contemporani

En una entrevista recent, el pensador francès Marc Fumaroli, responia així a la pregunta de si es considera reaccionari: "Reaccionari? La gent que reacciona m'agrada molt, senyal que està viva. No crec que la història tingui un sentit -afegia- ni que ens haguem de doblegar al sentit de la història. He conegut l'època en què tothom anava en el sentit de la història, que no era cap altre que el que dictava Moscou".

Quan l'entrevista deriva cap a l'art contemporani, Fumaroli també es manifesta reactivament. Denuncia el fals discurs crític que impregna una part del panorama artístic actual i rebutja de ple l'art espectacle, un producte especulatiu destinat a satisfer una nova classe social amb moltíssims diners, tan reduïda com dispersa pel món. Un art pensat per esdevenir símbol de riquesa, per proporcionar rang als famosos. Fumaroli situa la ruptura amb l'art precedent quan s'imposa la idea que l'art no és més que un concepte; quan s'accepta que no cal fer l'obra, que n'hi ha prou de formular-la; quan s'entén com una cosa destinada a durar poc. Per tant, necessitem un mot nou per designar aquesta "altra" cosa que encara anomenem art contemporani.

I quin nom podria ser? Octavio Paz profereix una paraula que podria ser la que cerquem: "Presència". Deia el poeta mexicà: "Així com hem tingut filosofies del passat i del futur, de l'eternitat i del no-res, demà tindrem una filosofia del present. L'experiència poètica en pot ser un dels fonaments. Què en sabem, del present? Res o quasi res. Però els poetes en saben alguna cosa: que el present és el doll de les presències". D'aquesta font l'artista en rescata la realitat.

Quan discutim el nom que escauria a l'art contemporani, oblidem que la paraula que li dóna sentit no és pas la que vol definir-lo, sinó la que ho impedeix. Una paraula feta d'un seguit de lletres que diuen: "Poesia". És la dimensió poètica la que fa que un concepte deixi de ser un mer concepte, que un instant deixi de ser un mer instant. Cal no témer el present, perquè el present és un conglomerat de molts temps, un farcell de miralls que es fan la rateta entre si. Des que l'home habita el món, té el neguit de creure que s'esfondra. Potser sí que l'art contemporani és un globus inflat, però el poc art que pugui contenir no trobarà mai l'agulla que arribi a desinflar-lo, perquè està més ple de vida que no pas d'aire.

No fa gaire es projectava un documental titulat Exit through the gift shop , dirigit per l'artista del grafit Banksy. Aquest pintor de carrer mundialment famós, i enigmàtic, ha sabut promoure el seu art suburbà des de la xarxa. Banksy s'ha afaiçonat una imatge que l'ha convertit en una marca. De tan gelosament com amaga la seva identitat, la promou implícitament. És així que les seves obres han esdevingut productes de cobdícia per als famosos que miren d'aconseguir-les a tot preu. Fins aquí podrien donar la raó a Fumaroli. Però a mesura que avança, el documental pren un altre caire. I ve a dir: la casualitat fa que el famós grafitista entri en contacte amb un individu curiós, un tal Thierry Guetta, que té l'obsessió de filmar tot allò que se li presenta. Aquesta dèria el porta a esdevenir cronista de l'art del carrer, i és el seguiment que en fa el que li desperta una passió naïf per l'art. A partir d'aquest contacte, els papers s'intercanvien: Banksy esdevé cineasta i Guetta, artista pintor. Artista? La seva il·lusió de fer art és tant caòtica i vitalment poètica, apassionada i interessada, és a dir, tant folla, que irrita i commou, tot alhora. I l'art? Al final del film, Guetta es demana: "Això que he fet és art?" I es respon: "El temps ho dirà".

L'entrevista amb Fumaroli acabava així: "Cal un optimisme capaç d'absorbir el pessimisme, no d'amagar-lo ni de refutar-lo, sinó de devorar-lo, d'abrusar-lo. La medicina d'abans tenia la idea que els malenconiosos podien ser bojos o genis. Els uns cremaven la malenconia i esdevenien genis il·luminats pel propi incendi, i els altres es tornaven bojos, perquè la malenconia és pesant i aixafa com el petroli".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT