Que els dels sondejos tornin els diners

U. Les eleccions repetides confirmen que això de canviar Espanya es farà llarg. Però molt llarg.

Dos. L’única certesa absoluta de la nit és que els que fan els sondejos a peu d’urna haurien de tornar els diners, perquè té mèrit equivocar-se tant.

Tres. Els electors han tingut l’habilitat de tornar la pilota a la teulada de les negociacions, amb més aire per a Rajoy. Com dient: ja us ho fareu.

Quatre. Queda confirmat que Ciutadans era una marca blanca del PP. Això sí, una marca blanca de les cares, perquè la inversió de les teles promocionant Rivera i de l’establishment econòmic impulsant-lo fa que cada escó dels poquets que els queden hagi sortit a preu de marca de luxe.

Cinc. Els que van fer el salt a Rajoy per votar Rivera han tornat religiosament a votar aquest home que confirma que a l’estat espanyol no fer res i no dir res té premi.

Sis. Units Podem s’ha de pintar el sorpasso a l’oli. L’absorció d’Esquerra Unida no els ha donat cap rèdit i només han seduït del tot catalans i bascos.

Set. ERC i CDC -i, per tant, l’independentisme- són ben bé allà on eren, o sigui que Fernández Díaz i els seus fiscals de confiança podran continuar buscant-los fills secrets amb aquella alegria.

Vuit. Hi ha nits que celebres amb entusiasme no ser analista electoral ni periodista polític i decideixes que després de posar el punt final a aquest balanç d’urgència esperaràs el dia que es posin d’acord o el dia que et tornin a convocar a les urnes.

Nou. Si hi hagués terceres eleccions, m’ofereixo de franc per inventar-me un sondeig a peu d’urna igual d’equivocat. Intentaria que, a més, fos divertit, i estalviaria diners a les teles i molèsties als que surten del col·legi electoral, que prou esforç han fet tornant a votar.