“Que un estat és un estat, eh?”
-Què, ja ha votat, Conxita?
-He sigut la primera, nen: m’han obert la porta que els de la mesa encara no s’havien espolsat les lleganyes.
-Carai, quines presses...
-Calla, calla, que amb tot això de les conspiracions...
-Hòstia, és que és l’escàndol més bèstia de la democràcia d’aquest país, i dic democràcia per dir alguna cosa! I aquí estem tots, tu, tan tranquils...
-Què vols dir, tan tranquils?
-Res, que avui tots a votar com xaiets, a la nit a mirar els formatgets a la tele i aquí no haurà passat res.
-Ui, i tu que no votes a les espanyoles, farà un efecte... El primer que diran demà tots els diaris!
-Doncs vol saber una cosa? Que no serveixi de precedent, però aquesta vegada m’ho estic pensant...
-Què diiiius! Ara sí que em deixes...!
-No servirà d’una merda, com sempre, però de símbols també viu la gent... Ben mirat, un vot és el símbol primigeni que disposen les classes popu...
-Deixa’t estaaar, de símbols i de símbols! Al final, el que es veu es veu i el que no es veu no es veu, i punt.
-Sí, com la guerra bruta de l’Estat, que tothom sabia que n’hi havia però fins que no ens l’han ensenyat a tot color i en dolby surround...
-Oh, i què et pensaves? Que un estat és un estat, eh? I mentrestant tu i els teus amics jugant a parar la traveta al Parlament, perquè els símbols i els símbols... I mira què en fa, l’Estat, dels símbols, mira els diaris, té! Això és el que queda: les notícies, i no les intencions!
-Hòstia, no m’escalfi, Conxita, no m’escalfi, que l’únic que han fet els seus és donar temps a les clavegueres! Si el 9-N no hagués estat un referèndum de fireta els hauríem agafat amb els pixa...
-Ai, ara que dius referèndum! Què passarà, ara, amb els anglesos?
-Buà, ho tenen ben cardat, Conxita... Vagaran per l’espai sideral pels segles dels segles, sense bancs, sense empreses, sense exportacions, amb un boicot mundial... Van directes a la ruïna!
-Sí, ja pots riure, ja, però mira què diuen, aquests que volen ser presidents d’Espanya: “Això és el que passa quan es traslladen a la ciutadania els problemes que han de resoldre els polítics”, i mira aquest altre lluç: “El referèndum és un greu error”. Si ja no en volien sentir a parlar, ara encara menys...
-Doncs que es posin taps, perquè Escòcia ja demana el segon referèndum. Tant d’amenaçar-los que si s’independitzaven sortirien de la UE i al final, si no, també. Una estafa monumental!
-Oi, i la tabarra que ens van arribar a donar a nosaltres amb això de sortir d’Europa...
-Jo perquè aquesta Unió que posa els mercats per sobre dels drets humans no la vull ni en pintura, però vostè no es preocupi, Conxita, que ara es veurà el pragmatisme de la UE: es muntaran uns acords a mida i apa... I aquí ja en podem prendre nota, que tot el que ve ara serà un curset accelerat de desactivació de les boles que ens van arribar a encolomar amb les campanyes de la por. Apunti de moment això: pregunta binària, sense mínim de participació, el resultat és de 48% en contra i 52% a favor, i s’aplicarà sense discussió.
