Què t’ha agafat amb això de l’educació?

RECORDARÉ SEMPRE el Sant Jordi del 2016. Perquè Educar millor és oficialment al top dels més venuts, i encara més perquè extraoficialment és al dels més subratllats. Ho vaig comprovar: molta gent me’ls portava amb el post-it col·locat en un munt de pàgines.

Signar fa il·lusió, afalaga i alimenta la vanitat. I a sobre mentre ho feia vaig descobrir la resposta a una de les preguntes que més em fan des de fa anys: què t’ha agafat amb això de l’educació?

Fins ara tenia una rèplica automàtica: coi, que tinc quatre fills i val més que m’interessi el tema. Però alguna gent insistia, i ara entenc que amb raó: per què hi tornes, per què fas xerrades, per què ha anat ocupant la vida professional? També tenia una resposta lògica, teòrica i convincent: perquè és el tema més important del món.

Però gràcies als petons i abraçades i afectes compartits i complicitats mostrades en converses amb pressa tot fent selfies, he d’acceptar que hi trobo una motivació personal, un incentiu, una recompensa. Ho confesso: el que m’enganxa més de l’educació és el públic que tens quan en parles. Persones motivades. Implicades. Il·lusionades. En les famílies i en els mestres que em trobo quan xerro o quan escric o quan signo hi ha vocacions i hi ha passions. Experiències vitals intenses. Emocions. Agraïment, ganes d’aprendre. Necessitat de compartir, de vincular-te, de riure dels propis fracassos.

M’ho van fer notar els editors d’Arcàdia, la Montse i l’Antoni: “Els que vénen et senten proper, tots sembla que et coneguin”. I és que em coneixen, perquè quan parles de tu, del que penses i el que sents, i t’interessa més la vida que les notícies, el lector travessa una altra capa.

Educar és divertit i és possible. Parlar-ne en positiu és per a mi ara mateix la millor feina del món.