Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Rajoy esgota la paciència de Mas i de Catalunya

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha esmerçat moltes dosis de paciència en Mariano Rajoy. Al principi de la legislatura va deixar clar, però, que la confiança que li atorgava era un "dipòsit a terminis". I aquest dipòsit ha anat minvant fins a quedar-se pràcticament a 0, cosa que ha obligat el president a donar un cop de puny sobre la taula. "Quan et trepitgen constantment i no et respecten, només pots dir «Ja s'ho faran»", va dir ahir Mas.

Primer va ser la negativa de Rajoy a pagar els deutes pendents amb Catalunya: els 1.450 milions dels fons de competitivitat, els 759 de la disposició addicional tercera corresponents a la liquidació del 2009 i els 211 del 2010.

Després va ser l'obligació d'una retallada extra en educació i sanitat i les invasions competencials en múltiples àmbits -com el laboral, el del comerç (amb la liberalització d'horaris) o el del món local-, incloses en l'últim paquet de mesures. Però sens dubte el que més ha molestat és el to d'un govern que, per exemple, tal com va denunciar Andreu Mas-Colell, tracta amb condescendència les autonomies o llança improperis com el d'Andrea Fabra al Congrés.

Tot plegat dibuixa un perfil en el qual CiU no es pot veure reflectida de cap manera, tot i que és cert que la federació s'ha recolzat en el PP al Parlament per aprovar les lleis de pressupostos i tenen grans acords ins-titucionals, com el de la Diputació de Barcelona.

La pèrdua de confiança amb Rajoy ha sigut gradual i segurament els acords CiU-PP a Catalunya han dificultat un desmarcatge més clar i més ràpid. Però ara ja és una evidència que el govern del PP representa una amenaça per a l'autogovern català. Només ha faltat la confirmació, explicitada pel mateix Mas, que Catalunya està sota amenaça d'intervenció.

CiU ja ha dit que no votarà a favor de la gran retallada de Rajoy, però caldrà aprofundir en aquesta línia i convertir el pronunciament del president d'ahir en alguna cosa més. Cal passar de les paraules als fets.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT