Sant Estanislau i la Camacho

Li va dir a l’Amorós que l’estava insultant i que ja hi estava acostumada, als seus insults. Però era només (només) un truc prêt-à-porter. Un truquet de bruixa de la tele. Ningú la va insultar, tant de bo. Perquè si algú l’hagués insultat ella hauria pogut queixar-se’n, fer-se la víctima o l’heroïna i distreure l’atenció d’allò que estava patint. Ho va intentar tota l’estona, això de distreure l’atenció. No fent pauses, garlant, garlant, garlant, fent-se preguntes i respostes, renyant, però al final, esclar, perdent pistonada (ningú no et pot renyar tantes hores seguides) amb nervis que li feien dir frases inconnexes i fer servir les paraules malament. No em refereixo als “namés” o als “omiteix” que ahir poblaven Twitter. Alícia Sánchez-Camacho és algú potser poc dotat per a la llengua i en català diu castellanismes i en castellà diu catalanades. Em refereixo al mal ús de paraules com quan algú diu “prejudici” i vol dir “perjudici”. Per exemple, la paraula “clarivident”. L’hi deia a l’Amorós: “Vostè no està sent clarivident”, i volia dir-li, suposo, “Vostè no està sent clar”, perquè ser clarivident és ser algú que, “sense la intervenció de la vista, veu fenòmens externs al camp visual”. O algú que hi veu clar, però bàsicament en sentit figurat.

De tota la gran dispersió, em va enamorar un detall. La dona parlava del dia set de juliol. I va deixar anar això: “El dia set de juliol, Sant Fermí, per cert...” Per què devia informar la comissió que el set de juliol és Sant Fermí? ¿Ho fa més vegades, això d’incloure el santoral a les dates que cita, o va ser només en aquest cas, perquè potser li sonava aquella cançó que diu: “ Uno de enero, dos de febrero... ” i que acaba dient “ A Pamplona hemos de ir ”? ¿Deu saber que avui és Sant Estanislau? Suposo que sí, perquè li toca de prop. Va ser pastor de l’església de Cracòvia i va morir, ai las, per ordre del rei de Polònia.